diumenge, 25 de novembre del 2007

Ales



Quan són a terra, són capaços de matar-se per una molla de pa. Però quan aixequen el vol se senten lliures, suposo. Perquè deixen les seves misèries ran de terra i, allà dalt, s'imaginen que són més poderosos que el vent. Allà dalt, penso, deu ser fàcil preparar-se per combatre tots els mals del món.

De vegades somio que tinc ales i volo.

23 comentaris:

Ainalma ha dit...

Volar, és el que necessitaria jo també ara mateix...

Anònim ha dit...

Si et deixo un parell d'ales, vindràs a volar amb mi, ainalma? Va, vinga ;)

Deric ha dit...

En canvi allà dalt fan una pinya, són un equip.
Jo també vull anar a volar amb tu i fer del cel un camí de felicitat!

Anònim ha dit...

Un parell d'ales més per a en Dèric!!! Que bé que ens ho passarem!!! Un petó ben fort, guapíssim! :))

nimue ha dit...

Jo també. Constantment. Sense parar. Volar.
besets!

Anònim ha dit...

Som-hi, nimue, va, som-hi, som-hi. Que bé que ens ho passarem! Ui, les coses que arreglarem des d'allà dalt. Un beset :)

Júlia ha dit...

Els homes i dones sempre hem volgut volar, però al cel hi ha tanta competitivitat i mal rotllo entre les espècies plomíferes com a la terra, els mites mai són el que semblen. Entre tocar de peus a terra o fer volar coloms, no sé si hi ha un terme mig... depèn de les circumstàncies. Bon dia, Isnel, una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Una metafora bellíssima sobretot perquè en resulta humana. M'agrada i precisament això la fa bonica que no digues "sóc" o "vull ser" sinó que li dónes eixe bri de fragilitat humana quan dius "penso" quan dius "de vegades somio". Per descomptat és bonic somiar que allà dalt de vegades comparteixes vol amb les presones que estimes :) besets

Anònim ha dit...

Bon vespre, júlia. Continuarem buscant el terme mig ;)

Anònim ha dit...

Joan, ets únic ;) Mare meva quina anàlisi de les meves quatre paraules escrites gairebé corrents. O volant... Però m'agrada tot això que em dius, m'agrada molt. Un bes ben fort. I t'espero per compartir vol un dia d'aquests ;)

Deric ha dit...

Bon diaaaaaaaaaaaa!

Anònim ha dit...

Bona tardaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Deric ha dit...

Ha anat bé el dia?

Anònim ha dit...

A veure, deixa'm pensar... El 28, quan era? Ahir. Pssé, sí, bé, normal, nà fent... ;) I tu?

init ha dit...

(Ostres, ara em sap greu ficar-me al mig de la conversa...
Em permeteu apuntar-me al vol col·lectiu aquest?)

Deric ha dit...

I tant, Init!!!!

Isnel, millor demà, oi? I ja no diguem el diumenge en aquella casa perduda al mig del bosc amb aquell riu de fades!!!

zel ha dit...

Si més no, allà dalt, les brutícies no es veuen tan brutes, ni se senten les mentides, ni et fa enfadar el veí, que el cel és ample i el vent va amb tu, si saps pujar a l'onada. Allà dalt, però, no hi faràs res. Vols dir que no et necessiten més arran de terra? Petons, bufona.

Deric ha dit...

La Zel, té raó!

isnel ha dit...

No cal ni que ho demanis, INIT!! Anem a volar, anem... ;)

isnel ha dit...

Millor, deric, millor... I ara ja et puc dir que sí, que segur que ha estat millor ;)

isnel ha dit...

Una mica allà i una mica aquí. zel, ben repartit. O no? ;)

isnel ha dit...

I jo també, deric!!!
;)

Deric ha dit...

I ara és de nit, és fosc i fa fred...