dissabte, 17 de novembre de 2007

Moments de flors i violes

De tant en tant, a la vida, es tenen moments de flors i violes. Ho pensava aquesta matinada, mentre conduïa per l'autopista tornant d'un sopar literari al País Valencià i observant de reüll l'estatueta que m'havien concedit un parell d'hores abans. Qui m'havia de dir, tres anys enrere, en aquell viatge a Mart que vaig explicar en el seu moment, i després de conèixer l'Oswaldo, que tot plegat es transformaria en un conte que un jurat valoraria i diria que sí, que es podia endur el primer premi. A l'Oswaldo tant li deu fer, suposo, que la seva història, o una de molt semblant, hagi servit perquè a mi em donin una estatueta i unes miques d'euros. Però de tot això en sortirà un llibre i, amb una mica de sort, el llegiran alguns nens i nenes dels nostres, dels d'aquí, que als cinc, sis o set anys no tenen cap necessitat d'anar a netejar les sabates dels altres des que surt el sol fins que es pon, i que l'únic problema que tenen ara mateix, que jo ho he vist, és consultar amb avidesa els catàlegs de les joguines que ja circulen per botigues, cases i carrers i començar a fer la llista de tot el que demanaran en la carta als Reis. A l'Oswaldo també tant li farà que alguns nens i nenes dels nostres llegeixin aquest llibre. Perquè, al cap i a la fi, els nostres nens i nenes ben poca cosa poden fer ara mateix per l'Oswaldo i tampoc no cal carregar-los amb la responsabilitat de les misèries que passen tots els Oswaldos del món, perquè no la tenen, ells no. Però si un d'aquests nens i nenes, un de sol, llegint el llibre, s'atura un moment i amb el pensament li envia una abraçada, jo em donaré per molt satisfeta. I segurament l'Oswaldo també.

30 comentaris:

isnel ha dit...

No sé si he posat malament els enllaços o si m'han esborrat els posts de les Gotes antigues. Sigui com sigui, ho sento. El viatge va ser a Guatemala i l'Oswaldo era un nen que netejava sabates pels carrers i que no havia trepitjat mai una escola. Com ell, n'hi havia a grapats.

nimue ha dit...

ooh! moltes enhorabones per aquest sense dubte merescut premi i tant de bo servisca per a que els nostres xiquets pensen una miqueta més en tots els Oswaldos del món.
Una abraçada! Espere ansiosa la publicació!

Frannia ha dit...

Isnel, feia temps que no et visitava. M'ha agradat tornar a trobar-te. Enhorabona pel premi!

Giorgio Grappa ha dit...

Felicitats, Isnel! De segur que és un conte ben bonic i que els nens de cinc o set anys l'interpreten molt millor que molts pares.
Besets!

Deric ha dit...

Doncs, des d'aquí, milions d'abraçades a l'Oswaldo i a tots els Marvins del món!

init ha dit...

Felicitats!!
Només aquell post, el de l'Oswaldo, ja mereixia un premi. Com a mínim.
;)

isnel ha dit...

Serà en els propers mesos, nimue. Suposo... Perquè aquestes coses de l'edició van com van. Un petó, bonica :)

isnel ha dit...

Gràcies, frannia! Estic contenta de veure't per aquí. Ens havíem perdut una mica, eh? Una abraçada :)

isnel ha dit...

Jo em penso que sí, giorgio. Vaig pensar en tu, ahir, mentre passejava pel País Valencià. I hi tornava a fer un fred!!!!!!!!!! M'estic preguntant si sóc jo que l'hi duc ;)

isnel ha dit...

I una de ben grossa per a tu, dèric, que ja coneixes en Marvin ;)

isnel ha dit...

INIT!!!!!!!!!
;)

Júlia ha dit...

Vaig llegir això del premi i et vaig veure retratada, estaves molt guapa! Moltes felicitats, endavant!!!!!!!!!!!!

pere ha dit...

Jo també vaig llegir la notícia en un bloc. Felicitats, Isnel! Recordo els posts. Que ràpid passa el temps en la vida virtual i que lentament per a Oswaldo i els que són com ell.

aina ha dit...

carai, de felicitació en felicitació: moltes felicitats isnel! i ja hi pots pujar de peus que algun nen d'aquí, llegint les teves paraules, es recordarà del teu oswaldo i de tots els altres que hi ha repartits pel món, i que ell, des de la distància, rebrà tantes abraçades que esboçarà molts més somriures. segur.

(i per cert, en els enllaços, et sobren "http//" pel començament. si els esborres et surten els posts tal i com eren)

pentesilea ha dit...

enhorabona, Isnel :)

i a veure si es compleix el que dius al final

isnel ha dit...

No saps pas, júlia, com m'incomoda que em facin fotos!!! Però hi ha moments que no hi ha més remei. Què hi farem!
Gràcies, maca!

isnel ha dit...

Oi que sí, pere? Sembla que era ahir que vaig escriure allò i mira si n'han passat, de coses i coses! Una abraçada i moltes gràcies :)

isnel ha dit...

Esperem que sigui així, aina. I moltes felicitats de nou per tu, sents? Un petó :)
(miraré això que em dius dels http. Gràcies!!)

isnel ha dit...

Gràcies, pente. I a veure, a veure... ;)

Ainalma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ainalma ha dit...

De segur que el Marvin va de meravella! Ho acabe de llegir en la pàgina d'una editorial, abans d'entrar en el teu bloc. Moltes felicitats!!!

isnel ha dit...

Gràcies, ainalma! Un beset :)

jcr ha dit...

Isnel, moltíssimes felicitats pel premi! Els que vam viure - ni que fós des del bloc - les teves vivències per Mart ja intuiem històries intenses per a compartir ... :)

Una abraçada ... de nou!

isnel ha dit...

jcr! No saps com m'alegra que hagis passat... Recordo aquells començaments de bloc amb molt i molt d'afecte. I aquests dies també he recordat molt clarament una nit en què en vam compartir un altre, de premi. M'ho acabaven de comunicar, encara no ho havia dit a ningú i et vaig trobar... (Que consti que aquesta vegada també ho he provat ;) però no hi eres).
Molta sort en tot, jcr! Una abraçada "de premi" :)

Deric ha dit...

Jcr i les experiències que li queden a la Isnel al calaix encara per explicar!!!!

joan ha dit...

Has estat a Valènciaaaaaaaaaaa???? has estat i plaf te n'has anat??? buenuuuuuuuuuuu :(((((( Mira perquè no vull que l'Oleguer s'enfade amb el tiet joan per cantar-li les quaranta a sa mare,perquè sinó ...buenuuuuu ja parlarem ja ...
Vinga ho dic de broma però saps que m'haguera agradat molt veure't...una trucadeta i m'haguera acostat buaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!
de totes maneres em faré amb el llibre si algun espia hem diu el titol.
besets, bé , no, només un ala que estic un poc mosca :)

isnel ha dit...

Anirem fent, dèric... ;)) (I a posar espelmes!!!! Tu ja m'entens!!!)
Muà!

isnel ha dit...

Joan, joan, joan... No et vaig dir res perquè tenia una agenda plenísssssssssssima. No hauríem tingut temps ni de dir-nos hola. I la mateixa nit, després de sopar, me'n vaig tornar cap a casa. Res, mil quilòmetres entre anar i tornar en un plis plas. Però vaig pensar en tu. I tinc ganes de venir amb més calma, i anar a fer l'aperitiu vora mar, i repetir paella ente els tarongers, i contar-nos coses i secrets. Aiiiii, el meu Joan.....
Un bes molt i molt i molt gran!
:)

joan ha dit...

vinga ja saps que no puc enfadar-me gairebé mai i molt menys amb la meua xica gironina ;) beseeeettttsss ...si no baixes/baixeu a vore si jo puc pujar :) tinc ganes d'abraçar-vos a totsssssssssss

isnel ha dit...

Doncs va, joan, vaaaaaaaaaa..........
Petonets al meu xic valencià :)