dissabte, 3 de novembre de 2007

Uala! Mira com corro, mira!!!

Sí, fill, sí, corre, corre! Que, encara que no es vegi, jo sóc aquí, al teu costat, mirant que la velocitat no et guanyi a tu i el mareig no em venci a mi. I perquè, a mitja cursa, no et cansis del cotxe de bombers i vulguis pujar al tanc. O a la tartana dels Picapiedra. O al porquet que puja i baixa. Perquè mira que en feia, de temps, que jo no pujava a uns "cavallitus". Però, realment, el que no es fa per un fill no es fa per ningú. I tot plegat és un caos: tu no saps a què es deu tanta gent amunt i avall, ni tant soroll, ni tants euros que surten de la cartera, ni tanta flaire de xurros i de crispetes de colors i de frankfurts, ni tantes atraccions diabòliques, ni tants globus de formes incertes, ni tantes castanyes (malgrat el no-fred), ni tants embussos a l'entrada de la ciutat, i a la sortida, i al mig... Tu no saps a què es deu res de tot això, però amb la mà assenyales una i mil vegades les atraccions: atet, atet, atet. I entenc que vols pujar a aquest, a aquest i a aquest. I jo, amb tu. Que no me'n fio. I cap al final ja tot em dóna voltes. I tu tan tranquil. I intento pensar en l'origen de tot aquest embolic, quan a l'Edat Mitjana els mercats servien per alguna cosa més que per pujar a un cotxe de bombers que no para de donar voltes sobre un eix previ pagament de dos euros amb cinquanta cèntims els dies fluixos. Total, per dos minuts ben escassos. I, per uns instants, voldria ser una pagesa del mil tres-cents que, a redós de les muralles, intenta bescanviar unes quantes unces de fesols per uns pocs pams de drap de lli del fi per fer-se un vestit per anar a missa el dia del Ram. Allò sí que devia ser un mercat i unes fires-com-déu-mana i no tanta collonada de porquets metàl·lics que pugen i baixen amb una barretina de llums de colors a dos cèntims d'euro el segon. Home!


Però tu corre, fill. No em facis cas i corre, que aviat atraparem el motorista sense casc que cavalca una moto negra com el carbó i amb els retrovisors esquerdats. Tu corre i no paris, que bé m'he gastat els euros, no? Doncs, au, no badis, que això ja s'acaba...

19 comentaris:

isnel ha dit...

I encara sort del padrí J de la ciutat de les aigües, d'en Dèric i, un altre dia, de l'omar i en Kijaçaps. Els "cavallitus" amb ells han estat molt més passadors. Gràcies, us estimo una barbaritat!!! Quan vulgueu, us pago una volta ;))

Tux ha dit...

Halaaaa! Si l'Oleguer ja té carné de conduir! Que majoooooor!

Déric ha dit...

I què bé que s'ho va passar!!! Llàstima, com bé dius, que tantes coses acaben per aclaparar, sobretot als més petits, com l'Ule.
Jo et perdono la volta als cavallitus!

oleguer ha dit...

Quan vulguis, anem a fer una volta tots dos, tux!!! Què et sembla??? Però jo condueixo, eh? Que ho faig moooooooolt bé!!!

isnel ha dit...

I tan aclaparat que va quedar, pobret, eh dèric? Que al final ja no sabia si volia que li compréssim un tractor, un cotxe de carreres, una moto o una tanda de pescar ànecs! Però la volta als cavallitus l'hauríem de fer, home, en aquells de cavalls tan bonics (?). Amunt i avall, amunt i avall, i gira que gira...
Gràcies, guapo, per la companyia i per tot! Ets un sol! :))

Déric ha dit...

Bé, m'apunto a una volta de cavallitus però en un carroussel d'aquells antics amb cavalls de cartró!

isnel ha dit...

Fet! ;)

Ainalma ha dit...

Xe, Isnel, ja tens tot un homenet a casa!!! Mare meua, ell sí que s'està fent gran a la carrera... La veritat és que els nanos ho passen pipa a les fires, aprofiteu-lo tots dos, que ara és el temps!

Molts besets!!

nimue ha dit...

que bonic l'oleguer! :)

a mi la fira no em fa massa gràcia. Bé, només els cavallets, que em semblen l'atracció més segura...

isnel ha dit...

Jo em penso que és una mica massa petit, ainalma. A partir de l'any que ve serà quan començarà a gaudir-ho de debò. Hem fet només uns tastets. Besets per a tu també :)

isnel ha dit...

Ni aquests, nimue, ni aquests!!! ;)

Omar ha dit...

Ja tinc ganes que arribin les Fires de l'any que ve per tornar a portar l'Oleguer als cavallitos. I el farem pujar al tren de la bruixa i a la nòria i als cavallitos i a... Ui, quin mareig que m'agafa!

Petitabruixa ha dit...

Qué maco està l'Oleguer i qué grannnnnnnn!!!

Ara, noia, jo te l'entretinc però no em facis pujar als cavalls que trec la papilla...Em quedo amb l'apartat crispetes i caramels;-)

Petonets, maca!

isnel ha dit...

El pujarem allà on vulguis, omar, i més si tu l'hi acompanyes ;)

isnel ha dit...

Entesos, petitabruixa, tu t'encarregues de les "postres" ;)

Déric ha dit...

un petó!

zel ha dit...

Que maco, que proper, que tendre, que...tot, una ricura de text, ai, els meus són grans, ja...

isnel ha dit...

I un per tu, dèric!

isnel ha dit...

Jo en tinc de tot, zel, de grans i ara un de petit, i cada edat té el seu què, no trobes? ;)