Poc després d'entrar en el món dels blocs, en vaig trobar un que em va fascinar. Escrit per una mà delicada i increïblement hàbil, profunda i contundent, parlava del món, de la vida i de les misèries del món i de la vida amb un humor fi, intel·ligent, irònic i savi, molt savi. Poc a poc, aquell bloc es va anar transformant. De l'escrit primer - el post-, els comentaris derivaven en una amalgama de petits retalls de vida, confessions, desitjos, poemes... Al vaixell, perquè el bloc figurava que era un vaixell, s'hi van celebrar festes, casaments, sopars inoblidables, banys a l'oceà, classes de vol, classes de natació al costat dels dofins, visites guiades pels més diversos i variats racons del món. I sopars, molts sopars. I esmorzars a coberta. I berenars. I concursos de ratafia. Les portes eren sempre obertes per rebre els nous passatgers, que coneixien la tripulació, parlaven amb el capità, se sinceraven amb el grumet, tastaven les delícies culinàries del cuiner o discutien dia sí i dia també amb un dels tripulants més carismàtics del vaixell: el lloro.
Per coses de la vida, i del món dels blocs, el vaixell ha estat uns mesos a la deriva. Tots l'hem enyorat una barbaritat. Però avui ha tornat. Me n'he adonat cap al migdia, just abans de l'hora de dinar. I he decidit que el primer que faria quan despertés de la migdiada seria anunciar-ho. El nou vaixell està acabat de pintar i llueix un nom ben bonic a proa: El bec del lloro.
I he escrit això perquè m'ha vingut bé i perquè m'he emocionat una barbaritat. No sé cap on ens durà aquesta vegada l'aventura, però jo, per si de cas, ja estic preparant les maletes per pujar de nou al vaixell i triar una cabina a primera fila, amb el permís, és clar, de giorgio, el pensador, silenci, deric, omar, init, nit, joan (on ets, joan?), unmei, aina, elur, ramon (ramon!) i tants i tants d'altres. I sobretot, sobretot, amb el permís d'una gentil amfitriona que poques vegades es deixa veure, però que sempre hi és, amb escombra o sense: acollida.
13 comentaris:
doncs... visca! :)
Apaaaaa, ja estàààààà!!! Ja la tenim allà, en un racó, plorant com una magdalenaaaaaaaaaaa!!! Que no ho saps, isnel, que la bruixa té la llàgrima fluixaaaaaaaaaaaaaaaa???... També té fluix el retrovisor de l'escombra, i la goma del mitjó de l'esquerre, i la cinta del barreeeet... però això són figues d'un altre paneeeeeer!!!... Apaaaaaaaaaa, ara hi hauré d'anar perquè ja veig que amb tanta humitat es descoloriran les lletres aquelles, tan maques, aquelles que tu has diiiiiit!!!... Apaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Jo ja tinc preparat l'equipatge: poca roba, moltes ganes de riure, un carregament d'ampolles de cava, molta il·lusió, pipes pel Lloro, una gorra nova pel Grumet, una pipa pel capità i flors per l'Acollida, que per molt que s'entesti el Lloro, de bruixa no té res de res. I apa, cap el vaixell més fantàstic del món. Quina alegria maremeva, quina alegria!
Corrents me'n vaig cap al vaixell! Corrents o nadant, ja veurem...
Visca, visca, nimue! I tant!!!!
És que, en el fons, lloro, ets tan bo..... ;)
I que ho diguis, omar! Una bona alegria de final d'estiu i de començament de temporada, no trobes?
Ens hi veurem!!!! :)
Espera'm que vinc, giorgio!!!!!!
Aquesta vegada també hi vull esser-hi. No tinc cap ganes de perdre'm cap d'aquests fandangos, que jo m'apunto, ni que sigui a una ronda d'aspirines!!
Iujuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
holaaaaaaaaaaaaaaa
joooooooo
taaaaaaaaaambeeeeeeeeeeeé
Brindem pels retorns esperats!!!
visca! i fa molt de goig en la foto, i tu també has tornat! això és fantàstic Isnel, una abraçada de les grans
Dèric, ja som a les Canàries!!!!
Els retors esperats, júlia, fan il·lusió, oi?
Una abraçada també per tu, namaga!!! Ja has pogut baixar d'allà dalt on t'havies enganxat amb el paracaigudes??? ;)
Publica un comentari a l'entrada