divendres, 22 de febrer de 2008

No en sé

Me n'he adonat al taller de guions. No sé pensar en equip. No sé escriure en equip. No sé crear en equip. No sé treballar en equip. En equip, em bloquejo. Quan estem en equip, totes les idees dels altres em semblen fantàstiques i a mi no me'n surt cap. Ni de fantàstica ni de no-fantàstica. Res. En blanc. Un desastre. Un pànic increïble. Serà la conseqüència de tants anys de pensar i d'escriure tota sola? O és que potser sóc una solitària sense remei? Tant si és una cosa com una altra, el meu futur com a guionista té els dies comptats. Perquè els guionistes, ens diuen al taller, n'han de saber molt, de treballar en equip, perquè les idees i els arguments avancin. Però a mi, les idees i els arguments m'avancen a casa, quan estic tota sola, amb la meva tassa de cafè i el meu paquet de John Player Special, perdent de tant en tant la vista cap al finestral que dóna al Montseny, amanyagant el cap de la Neu quan em puja a la falda per tafanejar què faig i sabent que tinc per endavant tot el temps del món. Els guionistes han de saber treballar en equip i jo no en sé gens.

(Però potser se'n pot aprendre).

20 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Clar que sí! de tot se n'aprèn, en aquesta vida. Només cal tenir-ne ganes.
De totes maneres, jo no m’amoïnaria pas. Tots tenim el nostre tarannà, i si tu estàs millor quan estàs amb tu mateixa.. doncs endavant, dona!
Petons de febrer!

elur ha dit...

No podria pas dir-ho millor que en Ramon :)
Petonassos!

Júlia ha dit...

Sí, però molt d'equip, i mirant els culebrons ja veus que els hi surt, de vegades... Jo estic a favor del geni individual, la veritat.

nimue ha dit...

doncs no sé... jo fa temps que no em calfe el cap amb això perquè ja tinc clar que no sé treballar en equip. És que em pose nerviosa i tot! Però res, xiqueta, que si tu vols ser guionista, ànims i a per totes! ;)

Petitabruixa ha dit...

Jo tampoc se treballar en equip i quan ho faig, m'adono, que acabo "dominant" als altres.

Suposo que se'n pot aprendre però per sort, ara per ara, no tinc que tornar a fer-ho.

Potser t'has de relaxar...Encara que jo crec més en les idees individuals.

Petons molt grans !

Lili;-)

zel ha dit...

Ja n'aprendràs, a base d'hòsties... i de menjar-te les teves idees, i de...en fi, si jo n'he après tothom t'ho juro, tothom en pot aprendre! Petons!

jcr ha dit...

Sempre queda l'opció de seguir fent les coses individualment, vès, si ja surten bé de per sí d'aquesta manera. Records :)

Ainalma ha dit...

El que passa, em pense jo, és que la teua manera d'escriure és molt personal, molt íntima i molt profunda... Conta el teu cor, no els companys. Per a les relacions socials de segur que hi ha altres moments,no?

Una abraçaca!

isnel ha dit...

Petons de març, ramon! I felicitats pels teus 100!

isnel ha dit...

Igualment, elur: petonassos, maca!

isnel ha dit...

Dona, júlia, que hi ha de tot... ;) Un petonet, guapa!

isnel ha dit...

Jo ho intentaré, nimue, jo ho intentaré. :)

isnel ha dit...

Pot ser, lili, que tot el món sigui doncs un grapat d'individualismes? Ai, no sé... Un petó, reina!

isnel ha dit...

A base d'hòsties, zel? Ui, que malament que m'ho pintes... ;)

isnel ha dit...

jcr...
He passat per puigcerdà.
Per a qui l'interessi, aquí: http://bcnseul.blogspot.com/2008/02/cartell-de-mscares-puigcerd.html

Val la pena!

Un milió de felicitats, de debò. I una abraçada amb gust de premi ;)

isnel ha dit...

Ai, ainalma, és que a mi m'agradaria fer-ho tot! Una abraçada, guapíssima!

estrip ha dit...

un equip està format de molts individus. No només és responsabilitat teva, és del equip.

salut!

joan ha dit...

hehehe...tot s'aprén i de tot s'aprén , algunes i d'algunes coses aprenem més o més facílment que d'altres i de vegdaes n'aprenen poc o no acabem de trobar-nos destres en això, tampoc passa res aprendre del que som capaços i de què en som menys o més és bo i crec que no em de pgar-li més voltes a les coses del que el moment i la situació ens permet. De totes maneres jo crec que sí ets capaç de treballar en equip només et cal una miqueta de paciència hehehe qualsevol cosa nova ens sol costra i sobretot si és una cosa tan personal com la creació , crear en èquip no és gens fàcil has d'aprendre a poquet a poquet i si no ho aconseguixes tampoco passa res :) besets bonica :)

isnel ha dit...

Però de vegades em costa veure-ho, strip, però procuraré pensar-hi. Gràcies! :)

isnel ha dit...

Jo ho he pensat sempre, això, joan, que cal saber de què som capaços i per a què tenim aptituds i potenciar-ho al màxim. De moment, m'estic pensant això dels guions... M'agrada molt, però no sé... Un bes ben fort amb gust de pluja :)