dissabte, 9 de febrer de 2008

I ara, guions!










Volia parlar d'un fàstic que tinc a dins ja fa dies, quan sento parlar a uns senyors -molt savis ells, molt entesos en tot, molt generosos, molt "humans"- sobre les mamografies de les noies equatorianes que viuen i treballen aquí, sobre el nou contracte que faran signar als immigrants quan ells manin (Déu i el poble no ho vulguin!) i sobre la llengua vehicular que imposaran a les nostres escoles. Volia parlar de tot això, però em fa mandra. Només els diré una cosa: que això de fer signar aquest contracte als immigrants em sembla molt bé, sobretot si comencen a aplicar-lo a aquells altres immigrants, "tocayos" seus, que viuen i treballen a Catalunya des de fa un munt d'anys i encara no saben ni utilitzen ni s'adapten ni als nostres costums ni a la nostra llengua ni a res de res. Si comencem per aquí, anirem bé. Potser així, per fi, estaré d'acord amb el famós "café para todos". Home, que ja està bé! Que ja n'estic més que tipa que no m'entenguin a casa meva! I ja està. Ja ho he dit.



I ara passem als guions. Doncs sí. M'he apuntat a un curs de guionatgte. Com si tornés a anar a l'escola, el primer dia me n'hi vaig anar amb la meva llibreta i el meu llapis, disposada a escoltar el profe. De bon principi, ens van fer presentar a tots i a escriure en una pissarra el nom d'una sèrie que ens hagués agradat molt. Hi va sortit de tot: des d'S'ha escrit un crim fins a Dallas, passant per El cor de la ciutat, Allò allò, Hotel Fawlty, Plats bruts i Els Ropper. Jo vaig triar A dalt i a baix. Però, si m'haguessin deixat posar-ne més, segurament hauria afegit Jo, Claudi, L'escurçó negre, Gent del barri i Carson i Carson advocats.



Vaig triar A dalt i a baix perquè em sembla que em ve d'aquí l'obsessió que tinc per poder tenir algun dia un majordom. A part, és clar, de la impecable actuació de tots els actors i actrius, l'excel·lent ambientació tant històrica com quotidiana de la vida anglesa del primer terç del segle vint, l'elegància i idoneïtat dels diàlegs, el dibuix dels sentiments, l'arrodoniment de cada capítol... Però sobretot això: el majordom. Quina enveja, mare meva, tenir una persona que s'ocupa de tu, dels teus i de la casa tot el sant dia sense demanar-te res, o ben poc, a canvi!



M'agrada això dels guions. Sense ser Déu, jugues a ser-ho: poses (fas aparèixer) i treus (elimines) tots els personatges que et ve de gust. De vegades m'agradaria que la vida fos això: un posar i treure personatges al teu aire, segons més et convingui. Amb un bon majordom al costat, això sí, que et posi les coses més fàcils i senzilles.


18 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Jo també vull un majordom! Però que siga un expert en la preparació del vermuts: mesclat, no agitat ;-) .

Ei, i quina mena de sèrie vols escriure tu? Una plena de gats?

Besets!

Ramon Aladern ha dit...

Sí, deu estar bé això dels guions. Posar i treure, fer aparèixer i eliminar. Deu ser divertit, poder jugar a ser Déu i fer-nos un món al nostre gust.
Però (sempre hi ha un però) tingues en compte, Isnel, que aquells que has esmentat al començament, aquells senyors "entesos", "generosos", "humans" també volen ser Déu (de fet, sempre s'han cregut els seus representats directes) i també volen fer-se un món a mida, a la seva mida. El tràgic, però (tornem-hi) és que ells no juguen a fer guions, HO ESCRIUEN DIRECTAMENT SOBRE LA PELL, LA SANG I EL PATIMENT D'ALTRES ÉSSERS.
Que tinguis un bon dia, maca!
Petons!

Ainalma ha dit...

Sí que seria bonic que cadascú pogués escriure el guió de la seua pròpia vida. Ara... contaríem abans d'escriure'l amb la saviesa que ens han donat el temps i els entrebancs que ja hem tingut?

isnel ha dit...

Ui, encara no ho sé, giorgio... Però de gats segur que no, que diuen que les bèsties són molt difícils d'ensinistrar-les per sortir al cinema o a la tele. I els gats, que són tan seus, imagina't!
Bon diumenge i un bon vermut ;)

isnel ha dit...

Bon dia, senyor dels "peròs" ;) La veritat és que quan escrivia el post, pensava que havia de lligar el primer argument (senyors "humans") amb el segon (guions). Però les presses (i un galifardeu que no parava de cridar mama, mama, mama...) m'ho van espatllar. Amb el teu permís, doncs, declaro ara i aquí que el teu comentari és el final del meu escrit. Gràcies!!!
Que tinguis un bon diumenge, Ramon. No plou i prou falta que fa, però almenys aprofitem-ho i sortim a caminar sota el sol i el cel tan blau, no?
Un petó.

isnel ha dit...

Hola ainalma. Tens molta raó. L'experiència, els entrebancs, la vida sense guió en definitiva, ens donen les armes per tirar endavant. Un guió que comencés amb una pàgina en blanc seria molt pobre, oi?
Bon diumenge, bonica!

Deric ha dit...

què puc comentar d'un post rodó?
a mi també em fa molta por que aquells senyors, déu no ho vulgui, guanyin.
els guions són com una novel·la però més visual.
ja saps que la meva sèrie va ser "S'ha escrit un crim".

nimue ha dit...

xiqueta! la de coses que has explicat en un moment! als senyors aquells... ni aigua! ni aaaigua!

el majordom... mmmm... el puc tunejar al meu gust? ei, que jo seria molt bona patrona i el majordom no en tindria cap queixa, eh! Però jo sóc molt exigent amb els majordoms! :P

elur ha dit...

Oh... com m'agradava Gent del barri!! I A dalt i a baix, també :)
Em feia patir el pobre majordom a mi, pobre home havent-ho de lligar tot...

Entre el teu escrit i el d'en Ramon, poca cosa més a dir.
pp = papus por!!

Petons desde Girona!!

Petitabruixa ha dit...

Hola !

Aquella sèrie va estar molt bé, però el "Jo, Claudi", uhmmm..sempre he volgut ser com la Lívia però no serveixo per fer de dolenta, dolenta. M'han donat un altre paper, més escarransit i de més tonta. Això té remei, senyora guionista?

Molts petonets i a veure si aquest Sant Jordi em signes un llibre !!!

Lili;-)

Júlia ha dit...

Les sèries angleses, en general, i A dalt i a baix n'és un exemple, són les millors, amb nota. Tant pels guions com per l'ambientació.


Que vaig bé el curs i poguem veure una sèrie de la guionista Isnel ben aviat, per la tele, i així millorarà el tema, que anem a mal borràs. O a mi m'ho sembla, darrerament...

zel ha dit...

Jo vull un majordom, una assistenta, una cuinera, un manetes pels desastres quotidians....

Ja ens aniràs explicant què tal això dels guions...

Petons!

isnel ha dit...

Sí, ja ho sé, dèric, sobretot quan et sona el mòbil ;)

isnel ha dit...

Ja m'ho crec, nimue! ;)

isnel ha dit...

Petons elur, de girona a girona ;)

isnel ha dit...

Hola lili! No serveixes de dolenta? Ai, jo tampoc... Sí que signarem llibres, sí ;)

isnel ha dit...

M'agradaria molt, júlia, vull dir això de fer de guionista, però no sé... Em penso que està molt difícil. Petons!

isnel ha dit...

Jo també vull tot això, zel, i més! ;)
De moment, els guions van. Ja fem un treball en equip i tal. Però ara m'adono que no en sé, d'escriure ni de pensar en equip. Em costa una barbaritat. Uf.