divendres, 31 d’agost de 2007

Tancar la finestra



Toca anar tancant les finestres dels dies sense horaris, de les hores llargues per escriure, de les estones buides contemplant els núvols, de les caminades sense presses abans de sopar. I obrir les de les obligacions, les de les emprenyades a la feina i les del maleït despertador, que no sé pas si sabré com funciona, després de trenta-tres dies de tenir-lo condemnat al silenci.

Aquest any, a més, hi ha una obligació que ja tenia oblidada, de tant de temps que feia que no m'hi trobava: toca comprar bata (amb goma al coll i a les mànigues) i cosir-hi el nom i una veta ben llarga perquè es pugui penjar bé al penjador de l'escola bressol. Toca comprar una bossa per posar-hi l'esmorzar i el berenar. Toca preparar una muda de recanvi i deixar-la a l'escola, per si de cas. I toca fer l'adaptació! Amb això no m'hi vaig pas trobar, quan vaig deixar els meus fills grans a l'escola bressol, fa més de vint anys. Tocava que hi anessin i hi van anar. Ara resulta que no. Ara resulta que els nens i les nenes s'han d'anar adaptant progressivament: poca estona al principi, amb els pares al costat; més estona el segon dia, observant les reaccions; i així fins no sé pas quan.

Ai, Isnel, que em sembla que tocaran més coses de les que et penses! Sobretot, rumiar si tanta adaptació no porta a la llarga a la sobreprotecció de la que et queixes tan sovint. S'haurà d'anar veient.

Mentrestant, amb aquesta recança que t'abraça cada any per aquestes dates, vés tancant la finestra de les vacances i pregunta als del sindicat si no seria bo també un període d'adaptació a la feina després de tants dies de festa. O això, o córrer el risc de no parar de plorar en tot l'horari laboral, almenys els primers dies, com fan els que estrenen l'escola bressol.


24 comentaris:

bitxo ha dit...

Sí, pel que fa a l'adaptació (que no sé si encara es fa a P4... t'ho diré dintre de dues setmanes), trobo que en fan un gra massa. Jo també crec que la societat d'avui en dia tendeix a sobreprotegir massa els nens i ja ens ho trobarem dintre d'uns anys... Ànims! :)

Omar ha dit...

Jo he plorat molt quan he tornat a la feina. Serà que a mi, de petit, no em van fer adaptació a l'escola i per això no m'adapto al fet de treballar? I sí, sens dubte, es sobreprotegeix massa els nens. Jo encara recordo el meu primer dia d'escola, quan tenia 4 anys i mira que ha passat temps! No volia plorar, però en veure que tots els nens ploraven, també m'hi vaig apuntar. Al segon dia, ja no n'hi havia de llàgrimes a l'aula i crec que cap del nen en va sortir traumatitzat. Jo al menys, per això, no em vaig pas traumatitzar. Ànims, bonica!

el Lloro ha dit...

Ja sóc aquííííí!!! Encara no he llegit res però t'he vist a ca l'Omar i he vingut correeeeeeeeeeeeeeeeeents!!! Aiiiiiii, el fluorescent de la meva cuinaaaaaaa, quin bloc més macu que tééééééé!!! (La bruixa t'ha deixat un comentari al capítol "Fragments". Jo avisuuuuu!!!)
Quan hagi tingut temps de llegir-te, ja et deixaré els meus, de comentaris, valeeeeeeeeeeeeee???
Aiiiiiiiiiiiii, que la meva flama olímpica ja torna a tenir bloc, aiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

isnel ha dit...

Eh que sí, bitxo? Jo també m'ho penso.Suposo que cal estar alerta i buscar un equilibri.

isnel ha dit...

Segur que no, omar, que no et vas pas traumatitzar per això. Ni jo, ni tots els que ja tenim una certa edat. Però, mira, es veu que ara les coses van així.
Ens llegim! :)

isnel ha dit...

Lloroooooooooooooooooooooo!!!!! Què fas per aquíííííííí????? Ostres, ostres, ostres i reostres! El farbalà del meu cobrellit! Mira'l que requetebonic que està volant per les Gotes. Encara està de vacances, el Grumeet???? Síííííí??? I si li donem un cop de mà amb el vaixell per posar-lo a punt, no s'animarà paaaaaaaaaas??? En fi, ja veus: el balcó, les gotes... Tot torna, oi?
Un petonet al bec, valeeee??????????

manel ha dit...

S'obren soles les finestres de les obligacions. Però potser ho hem d'acceptar així. Les betes, de 15 cm. mínim.
Recordo el primer dia de cole del meu fill. Tenia 17 mesos. Ell, no jo. El vai dir: et deixo aqui perquè juguis amb aquests nens. Vindré després. I s'hi va estar tot el dia. Sense plorar. En canvi. el segon curs, ja més gran, alguns dies ens deia al cole, noooo. Recordsa l'Oleguer.

isnel ha dit...

De 15 cm. Manel? A mi, la senyoreta directora m'ha dit de 20!!! Ostres, tu, com s'allarga tot, no? ;)
L'Oleguer té avantage, perquè des del gener que ja va a cole. El que passa és que ara canvia, i anirà a la del poble, amb els amiguets que tindrà més endavant i tal. I li volen fer fer l'adaptació igualment, com si comencés de nou. Però jo m'hi faré forta. Ja ho crec!
Petons, maco!

nimue ha dit...

jolin! sóc l'única tonta que té ganes de tornar al cole dilluns? ei! que estic molt bé de vacances però tinc ganes de veure els meus xiquets!!

Esperem que s'adapte bé l'Oleguer perquè dins de 13 anys potser me'l trobe jo dins d'un aula... qui sap... ;)

ramon ha dit...

Totes aquestes compres, segur que les faràs amb moooolt de gust!
I d'això de la superprotecció, he de dir que ja la vaig trobar "super-exagerada" a l'època dels nostres grans, i ja fa... tant que ni me'n recordo! Ah! i no parlem només de l'escola i del sistema, eh? parlem també de les mares... vull dir de les "marasses" que sovint us passeu tres pobles! ehem... em sembla que m'he posat en un vesper... però mantinc el que he dit! què carall!!

Kijaçaps ha dit...

Molt bo, el post!
Potser els que necessiten adaptar-se a la feina, i no volen fer-ho sols, són els mestres, per això us demanen que els ajudeu (ells en diuen adaptació dels vsotres fills) els primers dies, perquè no recorden com es fa la feina, com cal posar-hi, què cal fer quan ploren... esperem que sàpiguen què i com cal ensenyar!!

isnel ha dit...

Això és una senyora mestra, sí senyor! Bravo per la nimue que ja té ganes de tornar al cole! ;D
I tant de bo et trobessis amb l'Oleguer quan tingui 13 anys! Vull dir tu de mestra i ell d'alumne. Perquè, de trobar-vos, potser ja us trobareu, no? Almenys a mi m'agradaria repetir la sopa de carbasó algun dia :)

isnel ha dit...

Tres pobles, ens passem, ramon???? Ui, ui, ui... Bé, a mi sempre m'ho han dit, que sóc molt sobreprotectora. Però mira els grans! Ja fa set anys que viuen sols i a 100 km de casa! Potser és per això, ara que hi penso, que necessitaven sortir :(
Sigui com sigui, em sembla que serà molt diferent pujar un fill petit ara, que no pas fa vint anys. Per moltes coses. Però esperem que tot vagi bé ;)

isnel ha dit...

Molt bo, kijaçaps, això no ho havia pensat, veus? Ara se'ns enfadaran alguns i algunes mestres, que sé que n'hi ha molts pel món dels blocaires. Espero que no, vaja, que ens els estimem molt, eh?
Bon cap de setmana! ;)

acollida ha dit...

T'he llegit de dalt a baix, Isnel. Quin plaer, retrobar les teves Gotes! Ara que les he vistes, que les he mirades, que les he perforades, que les he assaborides... ara m'adono que són una de les coses que més he trobat a faltar al llarg de l'últim any (un bon tros estúpid) que he viscut. I se m'acut que amb la companyia de les Gotes,no em serà tan difícil emprendre, dilluns, el ritme de la feina, allò que alguns perversos qualifiquen de "ritme normal".
Gràcies pel teu retorn. No saps pas el favor que m'has fet! Per a mi, llegir-te és com prendre una infusió d'energia, tota feta de brins de lucidesa, de tendresa, de mirada profunda, d'allò que tanta falta ens fa a tots plegats per acarar els refotuts dies "normals".

isnel ha dit...

Acollida... Hauràs d'enviar-me el Lloro perquè em tiri una bona gerra d'aigua al damunt, a veure si se me'n va aquesta vermellor que m'ha pujat de cop en llegir el teu comentari ;) M'alegro que les Gotes t'ajudin dilluns i sempre, però no em mereixo tot això tan maco que em dius. El mèrit, saps? em sembla que és de tota aquesta gent que, encara que marxis (i ho dic per experiència) continuen aquí, escrivint, sentint, esperant... Això sí que és màgia!
Una abraçada molt forta, bonica, i que dilluns vagi tot molt i molt bé. Pensaré en tu!

el Lloro ha dit...

En quiiiiiiiiiiiiiiii??? En la bruixaaaaaaaaaaaaa??? Què dius que quèèèèèèèè??? Que dilluns pensaràs en la bruixaaaaaaaaaaaaaaaa??? Ara sí que vinc amb una gerra d'aigua ben fredaaaaaaa, ara síííííííííííííííííí!!!

Ainalma ha dit...

Que va, dona, ja veuràs com ens adaptem a la feina de nou en cinc minuts! Ains, quines ganes!!!

I si nosaltres ens adaptem en cinc minuts, ja veuràs també que poc tarda a fer-ho l'Oleguer.

Molts besets!

Giorgio Grappa ha dit...

Isnel, això de l'adaptació a la feina m'ha arribat al cor! Jo, per si de cas, els primers dies em portaré al cole el bibe ple de grappa, per anar adaptant-m'hi.

Dues abraçades!

Júlia ha dit...

JO ja tinc ganes de tornar al cole -de mestra, no de nena, que més voldria- i percebre aquella olor de llapis de colors, colònia infantil i pols en suspensió.

isnel ha dit...

Lloroooooooooooooooooo, pensaré en la bruixa toooooooooooooooooooot el dia, vaaaaaaaaaaaaaaal?????????????? Perquè sí, perquè em dóna la gana i perquè sé que ho vol. I tu ja pots dir missa, si vols, au: avemariapuríssimasensepecatfouconcebuda, amén.

isnel ha dit...

Ainalma, això sí que és vocació, eh? Però vaja, ja m'agrada, que hi hagi tants mestres amb ganes de tornar-hi. Bona i feliç incorporació, bonica ;)

isnel ha dit...

Ostres, quina bona pensada, giorgio! Jo m'hi posaré cava, què et sembla? Un bibe ple de cava a les 8 del matí i anar fent, apa! Aiiiix, quan penso que demà a aquesta hora ja hi seré, aixxxx, snif, snif i snif.

isnel ha dit...

Quin gust conèixer mestres així, júlia! Una abraçada perfumada de Nenuco! ;)