dijous, 23 d’agost de 2007

Taxis sobre-explotats i pagesos tòpics

Aquest estiu, a l'hora de la migdiada, he repescat els primers capítols de Ventdelplà. Amb aquesta sèrie hi tinc una sensació molt ambivalent: em passa bé, perquè és distreta i hi ha força acció, amb multitud de línies argumentals que van avançant amb bon ritme, i uns quants actors i actrius que et fan creure el personatge (uns quants; els altres, no tant); però és d'un tòpic que fa caure d'esquenes. Sobretot pel que fa al taxi i al pagès.

Una sèrie com aquesta, que vol ser un calc de la realitat amb només unes quantes pinzellades agosarades (sectes, tràfic de drogues, assassinats) hauria de tenir més cura a l'hora de mostrar com es viu en un poble. Per començar, no tots els que fan de pagès porten camises de quadres i pantalons de vellut a totes hores, ni parlen de la manera com ho fa en Jaume, l'amo de Can Rata (tancat, sorrut, i amb paraules que avui dia ja no les diu ningú, ni un pagès). I, després, hi ha el tema del taxi. Jo conec més gent de Barcelona que no té cotxe (perquè no els fa falta, si no surten gaire de la ciutat) que no pas gent de poble. En un poble, qui més qui menys té necessitat d'anar a fer encàrrecs a llocs allunyats, i els transports públics de vegades fan uns horaris que no s'avenen amb ningú. Un cotxe, en un poble, gairebé és un element de primera necessitat. A Ventdelplà, en canvi, veiem que tots els personatges de Barcelona en tenen (Damià, Alícia, Miquel, Teresa) i que, pel contrari, la gent del poble ha de tirar de taxi a cada moment. Com si fos tan barat anar de Ventdelplà (que tots sabem on és) fins a Girona o a Barcelona en taxi per fer un petit encàrrec!

Estar molt bé promoure l'estalvi en qüestió de transports, però jo hi hauria posat un servei de Teisa o de Sarfa, per exemple, o explotar més el tren, més que no pas el taxi que no para d'aquest pobre noi del Tramuntana. Ara que, si el tren de Ventdelplà anés a l'hora, llavors sí que ens trobaríem davant d'una esplèndida sèrie de ficció.

15 comentaris:

ramon ha dit...

La primera temporada del Ventdelplà no me'l vaig mirar. Fòbia als culebrots televisius? Segurament. Però reconec que enguany l'he vist bastant sovint. Alguns personatges m'agraden molt, d'altres no tant. Però una de les coses que trobo més encertades d'aquesta sèrie, és que es roda en bona part al carrer, en aquell bonic poble que tots sabem. La veritat, els decorats postissos dels estudis em posen dels nervis. Ventdelplà el trobo diferent, si més no.

nimue ha dit...

doncs no he vist mai Ventdelplà aíxí que no puc opinar massa. Només dir que sí que s'hauria d'ampliar la xarxa de transport públic als pobles i que m'alegre del canvi que has fet a blogger! :)

isnel ha dit...

I n'hi ha algun d'interior, ramon, com el de casa la Teresa que déu-n'hi do. No em faria res anar-hi a passar un cap de setmana. Però, si pot ser, sense ella. Trobo que, a la sèrie, és una mica massa sàvia.

isnel ha dit...

Doncs molt benvinguda, nimue! M'alegra moltíssim veure't per aquí!
:)

aina ha dit...

les sèries n'acostumen a estar plenes de tòpics i situacions mal viscudes, i em sembla que hi podem fer ben poca cosa... jo, ventdelplà, me'l miro per imperatiu matern, però només perquè a casa hi ha una sola tele i ho fan a l'hora de sopar, eh? ;)

per cert, bentornada, sort del ramon que m'ha dit on et podia trobar! aquests canvis espacials em porten de cap!

cuida't!

Anònim ha dit...

Em fa molta il·lusió tornar a tenir un bon motiu per entrar i tafanejar per aquest món dels blogs!
Ah, seria la Hispano Hilarienca, la que passaria per Ventdelplà!
Kijaçaps

isnel ha dit...

Aina! Ostres, que bé veure't per aquí. Suposo que ara m'hi estaré un temps, per aquesta estació espacial. M'agrada. Un petó, maca ;)

isnel ha dit...

Caram, kijaçaps. És per mi un gran plaer donar-te motius que et facin tenir il·lusió ;)
Segur que seria la Hispano Hilarienca? Bé, si tu ho dius és que ho deus "çaber".
Un petó de retrobament ;)

omar ha dit...

Quina alegria, quina alegria, quina alegria retrobar les Gotes! Em fa moltíssima il·lusió.
Per cert, jo que mai havia mirat Ventdelplà, aquest estiu m'estic enganxant a la reposició dels vells capítols. Segurament no aguantaré gaire, perquè amb tòpics o no, les sèries de la tele em cansen de seguida.

Ui, que bé, ui que bé, l'Isnel de nou per aquí. VISCA!

Giorgio Grappa ha dit...

Hola, guapíssima! No m'havia assabentat de la teua migració a blogger: com que jo també estic "migrant", vaig una mica de cap... M'alegre de veure que has représ a escriure com si t'hi anés la vida, he he, i m'ha agradat el fragment que has penjat sobre l'aigua, és molt bonic.

Ale, et deixe, que he de seguir omplit i buidant pisos...

Anònim ha dit...

Deuria ser hispano hilariense no ?

Anònim ha dit...

Sí, però ara és diu Hispano Hilarienca!!
Kijaçaps

isnel ha dit...

I el teu balcò, què, Omar? A veure quin dia ens dónes una alegria tu. Mira que tenir un balcó tancat, tant que hi havíem anat a regar les flors i el que fes falta!
M'alegra veure't tan alegre ;)

isnel ha dit...

Hola Giorgio! Hi haurà festa d'inauguració de pis? Ara ja no estem pas tan lluny... ;)
I, si vols un cop de mà, aquí tens algú que ha fet cap a una dotzena de trasllats a la seva vida.
Un petó migrador :)

isnel ha dit...

Anònim, Kijaçaps..., jo no sé què dir, perquè no ho sé. Però, vaja, que a la propera m'hi fixo. Bon diumenge!