Dimarts 21 d'agost de 2007
Avui he dormit força bé. Suposo que és la frescor. O les vacances.O aquesta activitat frenètica que he encetat fa uns dies i que fa que escrigui i escrigui com si m'hi anés la vida. Feia mesos que no escrivia amb aquesta constància, amb aquest gust, amb aquestes ganes, amb aquesta il·lusió.
M'he llevat a quarts de vuit, he fet un cafè, m'he vestit de qualsevol manera i he anat a caminar pels camins deserts que hi ha prop de casa. El sol puja amb empenta, avui, però algú ha deixat quatre núvols gruixuts penjats al cel. Són blancs de fora, molt blancs i espessos, i tenen el cor gris i boterut. N'hi havia un amb forma de cavall desbocat. I un altre que semblava la cara d'un pallasso.
He tornat a casa, m'he dutxat, he donat menjar als gats i he pujat al meu estudi. He mirat el correu. He vagarejat una estona per blocs coneguts. I m'he decidit a encetar aquest, després d'una emigració una mica a contracor i carregada de dubtes.
I he posat els graons d'una escala que vaig trobar fa un temps en una platja del Pacífic, a Guatemala, en un bar petit i solitari a tocar la sorra negra. Recordo que hi vaig menjar "ceviche" i que, des de la taula, veia uns surfistes de cos espectacular que, com déus del mar, jugaven a ensinistrar unes ones rebels que semblava que tinguessin una punta de ganxet a les vores.
Hi he posat aquesta escala perquè aquests dies em veig amb cor de pujar el que sigui.
Veurem fins on arribem.
10 comentaris:
De moment, isnel, has "perdut" tot el matí configurant aquesta pàgina. No t'ha sortit ben bé com tu volies, però per començar...
Per començar està molt bé, ja l'aniras millorant de mica en mica... o no.
L'escala m'agrada molt, al principi em pensava que era un dibuix!
I com és que quan vaig estar jo en el mateix bar del Pacífic no vaig veure cap d'aquests surfistes?????? Snif!
I ara: a treballar força!
Un petó guapíssima!
Una altra que fa el pas bloc.cat-blogger ...
Paciència amb la nova casa, cal anar repintant les parets poc a poc. IPer poder dedicar sobretot les energies a escriure, amb moltes ganes :)
Ànims i somriures!
Anem d’estrena, Isnel, i això sempre és motiu d’alegria. I no només per la nova casa, que també, sinó més que res per aquesta il·lusió i alegria que desprenen les teves paraules. Aquesta és la Isnel que m’agradaria veure sempre, ja ho saps. Una Isnel amb ganes de menjar-se el món, de descobrir llocs nous, que sap que en les migracions s’hi perd poc –en tot cas, una mica de nostàlgia ens enduem a les butxaques- i que els amics que es tenen ho són per sempre i ara anem a descobrir-ne de nous, a enriquir-nos amb noves experiències, a veure com arreu hi ha vida que ens espera. Vida diversa en un món divers. No ens farà por el que puguem trobar-hi. Endavant, Isnel! Aquí estarem per rebre els regals de tot el que tu somies i saps explicar. Benvinguda aquesta escala que t’ha de dur a tots els estatges que puguis desitjar.
Aiaiaiaiaiaiaiaiiiiiiii, que ja començo a tenir problemes amb el meu bloc nou. No en deixa que hi faci comentaris. A veure ara...
Bé. Ara sí. Uf.
Dèric, és una escala passada pel Photoshop, que fa uns miracles... Un dia d'aquests provaré de passar-hi jo, pel Photosop aquest, a veure què passa ;)
I sí: és d'un xiringuito de la costa guatemalteca del Pacífic, i aquell dia hi havia els surfistes que et dic. Va estar bé ;)
Hola jcr. El cor em deia que passaries per aquí. Un somriure de vacances! :)
Ramon, el cor tampoc m'ha fallat amb tu. Gràcies, com sempre, per tot això que em dius. Quan pugui passaré una estona per casa teva, que estic tan desvinculada que no sé pas què fas, com estàs, què escrius, què sents... I en tinc ganes. Una abraçada molt forta.
Bon dia Isnel!!!
Benvinguda al veïnat!
un petonàs!
Ben trobada, Elur!
Abraçades de tardor! ;)
Publica un comentari a l'entrada