diumenge, 15 d’agost de 2010

Nits d'estels

Dos sopars, per assegurar el tret. Vint-i-cinc convidats en total. Mantes i coixins a dojo preparats per escampar per la gespa. I una misèria d'estels, amb prou feines mitja dotzena la primera nit. I el primer, el gros, a sobre, se'l va perdre mentre buscava més mantes i més coixins. I la segona nit, res, ni un. Els desitjos d'aquest any a fer punyetes, au! Per culpa dels núvols dels collons! exclama ella. Ui, la mama, què ha dit! exclama el fill.

7 comentaris:

elur ha dit...

no n'he vist ni una, primer per mandra i després pels núvols... sempre faig tard amb els desitjos, mai recordo que n'he de demanar :P

Ramon Aladern ha dit...

ui, la mama què ha dit! :))
Doncs mira, jo he sortit de casa abans que es fes de dia i tampoc no he vist cap estel. Es veu que aquest any no és any de desitjos. Però bé, jo de demanar demano, que consti!
Petons.

Pakiba ha dit...

Moltes gràcies per el sopar,sense estels peró ple d'harmonia i amistad.
Tanca els ulls i demana igualment un desig,set concedirá.
Un peto per a tú i el nen.

isnel ha dit...

És que, elur, estem tan pendents de veure'ls, em sembla, que ens oblidem dels desitjos i ens oblidem de tot. Però és tan bonic quan en cau un...
Petons!

isnel ha dit...

Ai, ramon, jo demano sempre, sempre: pels estels que cauen, per les espelmes dels aniversaris, per les dotze campanades... I, mira, algun cop he tingut sort! ;)

isnel ha dit...

M'alegra que t'ho passessis bé, pakiba. Un plaer per mi,també!
I ara... me'n vaig a demanar un desig!!!
;)

Deric ha dit...

els estels són una excusa per reunir-se els bons amics. Recordes aquell any que els vas fer de paper i els vas penjar del roure?