Ara ja sé com fer-ho perquè s'empassi un antibiòtic i no mori (jo) en l'intent. Res de trinxar-lo i barrejar-lo amb el menjar (que en fuig com de l'aigua, quan s'ho flaira!); res de ficar-li a la gola ben endins (l'escup com aquell qui res); res de fer-li empassar dissolt amb aigua en una xeringa (acabem renyides una bona estona).Consell de veterinari que va com oli en un llum: aixafes l'antibiòtic ben aixafat (jo ho faig amb la mà de morter) i el barreges amb unes gotes de mel; ho poses en una cullereta i agafes la gata pels pèls del bescoll; aleshores li empastifes la pota amb l'antibiòtic barrejat amb la mel i, com que no s'ho pot treure només espolsant, comença a llepar i llepar i llepar i au, tot cap a dins en un tres i no res!
A aquells i aquelles que us trobeu amb una gata rebel (o gat, o gos, o el que sigui) a l'hora de prendre's segons què, us ho recomano. De debò.
12 comentaris:
Ha ha ha ha! Això no és un veterinari: això és un psicòleg felí!
Jo tenia un Caniche negre i ho feia igual pero amb sucre,ja sé que no era bó, però sí l'unica forma que l'hi empassés. Amb el animalets tens que empescarta las mil y una.
ooh! quina bona idea! no ho hauria pensat mai!
abans deien 'mà de sant', ara haurem de dir 'pota de mel'! jeje
m'ho apunto per si mai ho he de menester :)
Gràcieeeeeeeeeeeeeees!!!!! i mira que el meu fill és veterinari, que li endinya la xeringa coll avall i au! però a mi m'esgarrapa, em mossega (és un gat vellet, ja) i mai ningú m'havia donat una solució tan, però tan fàcil!!!!
:)
Hola Giorgio!!! Primer t'he llegit sense les ulleres posades i m'ha semblat que deies un psicòleg "feliç". ;)
Una abraçadassa!
Pakiba, el veterinari ja em va dir que "només" unes gotetes, per això del dolç. Però n'hi ha ben bé prou, amb unes gotetes. I la mel queda tan llefiscosa que no hi ha manera de treure-s'ho si no és llepant.
Un beset :)
Va bé, nimue, i el gatet queda més content... ;)
Apunta-t'ho, elur, creu-me.
Bones vacances!!! ;)
A mi tampoc, arare!!! Mà de sant, que deia l'elur!
Un beset, guapíssima!
Ostres, mai no ho hagués dit. Això sí que és una bona solució. Me l'apunto per si un dia tinc un gat. ;)
Ja veuràs com va bé, ramon, per si un dia tens un gat ;)
Publica un comentari a l'entrada