dissabte, 7 d’agost de 2010

Els geranis i el barrinador

Els anys que els geranis em floreixen així, és com si jo també m'estufés.
Només em fa por descobrir, un matí qualsevol, mentre els rego o els trec les fulles i les flors pansides, aquella maleïda eruga barrinadora que els xucla per dins i els mata.
Aquest matí se m'ha acudit que, si els geranis fossin Catalunya, el barrinador es podria dir Cope, o Intereconomia, o Madriles, o Españaprofunda, o Felipequinto... Ja sé que no és gaire original. Però és el que fa estar de vacances i tenir massa temps per escoltar bestieses anti-catalanes a la ràdio o llegir-les als diaris... Serà qüestió de posar-se a buscar un bon plaguicida.

8 comentaris:

elur ha dit...

i de no mirar ni escoltar segons quina gent Isnel!
Jo me'n ric del seu odi profund i de la seva incoherència més absoluta. Ser una oruga no és gaire de bon portar.
Els teus geranis li haurien encantat a la meva iaia, en tenia per tot arreu, sempre en plantava esqueixos al primer test que li semblava que era buit, sense preguntar si algú hi havia plantat res abans, el pare s'hi emprenyava tant quan descobria que allà on hi havia plantat vés a saber què la iaia hi plantificat un esqueix de gerani!! jejeje i ella es quedava tan ampla, è?
Als 4 néts que vivíem amb ella no ens agradaven abans, de tant sentir-la cridar que vigiléssim amb el geranis... era molt pesada, de debó. Ara als meus tres germans els agraden i tots en tenen a casa. Jo continuo tinguent-los-hi mania... pobre iaia. A ella ja no, a ella l'enyoro.

Una foto preciosa Isnel, cuida'ls molt!

Petons i perdona que m'hagi esplaiat d'aquesta manera, és que els geranis sempre em recorden la iaia :)

Pakiba ha dit...

Isnel , estan maquisins . cuidals de la eruga, i sí jo també he escoltat aquestes bestieses antii-catalanes, es veu que no tenen res més a fer.
Disfruta de les vacances.
Un peto

isnel ha dit...

I des de quan, senyoreta elur, es demana perdó per esplaiar-se a les Gotes? ;))
Entenc perfectament la teva iaia. Quan veig una pilota descontrolada voleiant al voltant dels meus geranis, se'm posen els pèls de punta. Tenen les branques tan fràgils i actualment costa tant que es facin tan ufanosos, que em sabria molt de greu que els passés res. Per això vigilo tant aquesta maleïda eruga que se m'ha menjat tots els que havia plantat els últims anys. A veure si aquests els salvem!
Visca Catalunya, morin les erugues!
Au!
1 petonet!

isnel ha dit...

Ja procuro disfrutar-les, les vacances, ja! Coses senzilles i tranquil·les, ja saps: flors, gats, el nen, els llibres, sopars sota els estels...
Un petó per tu, pakiba!

pere ha dit...

... o plantar tants geranis que l'efecte dels barrinadors sigui insignificant, menyspreable, indetectable. De barrinadors, desenganyem-nos, sempre n'hi haurà.

Ramon Aladern ha dit...

Alça, quins geranis més esplendorosos que tens!
Fart de la plaga i feina que dóna, he anat substituint els geranis per rosers. De totes maneres els pocs que em queden ara no els sulfato ni res, i veig que segueixen tan panxos. Serà que ja estan immunnitzats?
De l'altra plaga avui no te'n parlaré, que sinó em poso de mala llet i és diumenge, dia de descans ;)
Petons!

isnel ha dit...

Sí, pere, sempre, però hi ha moments que sembla que fan més mal. No ho sé. Deu ser la calor, que els revifa.
Una abraçada!

isnel ha dit...

Sí, ramon, molt millor parlar de geranis i rosers: suavitzen l'ànima i això està molt bé.
Un petó!