Gràficament, els espais una mica grans sempre els comparen amb un camp de futbol. I els bolets, amb les monedes. Aquest l'hem vist créixer dia a dia al jardí de casa, aquesta darrera setmana. Sempre havia volgut fer aquesta foto.
Apa! doncs ja tens el teu desig satisfet ;) Sembla un Agaricus (xampinyó), potser un agaricus campester. Però no te'n refiïs. Els xampinyons, rubiols, etc, quan són joves tenen les làmines blanques i després es van enfosquin. Primer agafen una tonalitat color de xocolata i finalment tiren a negre. En canvi si és de la família de les amanites (perillosíssimes!!!) les làmines sempre són blanques. Saps què? Millor que no el tastis, per si de cas. :****))
Uala, Ramon, sí que hi entens, de bolets! ;))) No, no el tastaré pas, el deixo pels ocells i les formigues. A mi m'agraden més els pinetells (= rovellons de can Fanga ;), i sembla que aquest any se'n faran molts, amb aquest fart de pluja! Petons!
Bitxo! Ostres, quina alegria! He estat passant pel teu blog, des que he retornat, i no m'havia fixat que havies canviat d'adreça. Ara ja sé on ets! Un petó, maca! :)
Ja ho diu la dita: aprenent de molt, mestre de poc. Però la veritat és que sempre he estat encuriosit per una infinitat de coses (recorda l'astronomia del selenita ;) entre elles la botànica, i especialment tinc passió per la micologia. Doncs sí, encara que el comú els confon, hauríem de fer la distinció entre el pinetell i el rovelló. El nom científic no enganya: lactarius deliciosus el primer, i lactarius sanguifluus el segón. A ull nu també es diferencien fàcilment. (a mi pose-me'n dels dos, amb unes costelletes a la brasa i allioli :))
13 comentaris:
Apa! doncs ja tens el teu desig satisfet ;)
Sembla un Agaricus (xampinyó), potser un agaricus campester. Però no te'n refiïs. Els xampinyons, rubiols, etc, quan són joves tenen les làmines blanques i després es van enfosquin. Primer agafen una tonalitat color de xocolata i finalment tiren a negre. En canvi si és de la família de les amanites (perillosíssimes!!!) les làmines sempre són blanques. Saps què? Millor que no el tastis, per si de cas.
:****))
Bonica foto! Només venia a saludar, després de molt de temps (i tafanejar com ha crescut l'Oleguer).
La bitxo (anna g.)
Isnel, com diu en Ramon, per si de cas, no te'n facis una truita, que no se sap mai ;)
Bonica foto, bonic bolet!
No el faixes per sopar VALE!, pero es enorma.
Besitos
aviam si se t'hi fan camasecs també :)))
un Gran bolet, si senyora!
Uala, Ramon, sí que hi entens, de bolets! ;))) No, no el tastaré pas, el deixo pels ocells i les formigues. A mi m'agraden més els pinetells (= rovellons de can Fanga ;), i sembla que aquest any se'n faran molts, amb aquest fart de pluja!
Petons!
Això de can Fanga és amb tot l'amor del món, que consti, i que no se m'enfadi ningú, ara!
Bitxo! Ostres, quina alegria! He estat passant pel teu blog, des que he retornat, i no m'havia fixat que havies canviat d'adreça. Ara ja sé on ets! Un petó, maca! :)
No, Arare, no, cap truita, tot i que, per les mides, en sortiria una de ben grossa ;) Petons!
Pakiba, els que hi havia al platillo del sopar d'ahir no eren pas aquest, jeje. Una abraçada, reina!
Ui, sí, elur, no seria pas la primera vegada! Però jo prefereixo anar a "caçar-los" al bosc! ;)
Una abraçada!
Ja ho diu la dita: aprenent de molt, mestre de poc.
Però la veritat és que sempre he estat encuriosit per una infinitat de coses (recorda l'astronomia del selenita ;) entre elles la botànica, i especialment tinc passió per la micologia. Doncs sí, encara que el comú els confon, hauríem de fer la distinció entre el pinetell i el rovelló. El nom científic no enganya: lactarius deliciosus el primer, i lactarius sanguifluus el segón. A ull nu també es diferencien fàcilment.
(a mi pose-me'n dels dos, amb unes costelletes a la brasa i allioli :))
bolets en ple mes d'agost!!!
Publica un comentari a l'entrada