dimarts, 17 d’agost de 2010

Àlbum de fotos (agost 2010)


La Isnel acaba de passar l'equador de les vacances i fa balanç d'uns dies tranquils a casa, que han desgranat moments sense programació prèvia: tardes amb cels carregats i l'aigua desplomant-se damunt la teulada; les gates i la seva imprescindible companyia; les flors, estufades per un agost humit i fresc; el fill gran ensenyant al petit els misteris de l'equilibri en bicileta; el fill petit jugant amb aigua aprofitant una ullada de sol; i la fidelitat d'aquests ulls blaus a totes hores: mama, mira! mama, vine! mama, escolta! mama, té! mama, agafa'm! Sí, fill, ja miro, ja vinc, ja escolto, ja et tinc! També hi ha hagut sobretaules llargues després d'uns quants sopars sense presses. Postals arribades de l'altra punta del món: Irlanda, Tailàndia, Índia... I moments de baixada en les visites a la tieta ingressada en una residència. La generació de davant, que se'ns en va, pensa, amb un pessic de nostàlgia. I una trucada, avui, avui mateix: la nena ja ha nascut! La neboda de la Isnel l'ha fet tia-àvia per segona vegada. I la Isnel rumia que, mentre la generació de davant se'n va, ja en té dues per darrere. I no pot apartar la vista d'aquest remolí blau que corre per casa com un esperitat, matant viquings i salvant indis, caçant senglars per sopar i revolucionant-li la vida. Potser no ha escrit tant com volia. Ni ha llegit els llibres que s'havia proposat. Ni ha avisat el fuster perquè li vingués a arreglar les tres persianes espatllades. Però tot es farà. Hi ha coses a la vida que passen per davant de totes les altres. I sentir el batec d'aquests quatre anys de vida, de sensacions, de jocs i d'emocions que no paren n'és una. L'altra és preparar el pregó de la Festa Major del poble, que ja és a tocar. O sigui que, fill meu, ja pots anar a caçar senglars pel jardí tu tot solet, que la mama ha dit que sí a una cosa molt important que li han demanat des de l'Ajuntament i necessita temps per pensar què dirà, com ho dirà i quantes tasses de til·la necessitarà abans de pujar al balcó. Sí, sí que em fa il·lusió, però, ostres, tu...

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, com passa el temps, aviat tindràs un adolescent contestatari, he, he.

Bon estiu!!!

Pakiba ha dit...

Uns quatre anyets molt macos i espavilats (es un tresor).
Estudia molt per el pregó de les festes, que tú ho saps fer molt bé.
Les fotos fenomenal, el nen precios y les gates també.

Una abrçada maca.

isnel ha dit...

Júlia, em penso que ja ens hi acostem, de la manera com rebat algunes ordres ;)

Pakiba, gràcies pels ànims, però és un tràngol, ja t'ho asseguro! Vull dir això del pregó, no això del nen ;)
Un petonet!

Ramon Aladern ha dit...

Potser no ha escrit tant, però segur que ha vuscut més. El demés, tot es farà.
Petons a repartir!
(i les festes, quan les feu?)

Deric ha dit...

Tot arribarà, ara de moment a gaudir del nen! I el pregó segur que el faras fenomenal i nosaltres serem a peu de balcó fent-te costat.

zel ha dit...

En Deric torna i anant allà me n'adono, burra de mi, que l'Isnel tamb´´e hi és, jo que et tebia per perduda, senyor, valga'm déusenyor... no tinc perdó...snifff

isnel ha dit...

Segur que sí, ramon ;)
Són el setembre :)

isnel ha dit...

Gràcies, deric! I bentornat!!!! :))

isnel ha dit...

Zel!!!!! Ostres, que bé! Doncs sí, ja veus, no sé si per molt temps o poc, amb constància o sense, però he tornat. I m'alegro de veure?t per aquí. Un petó!!!! ;)

Arare ha dit...

Cal viure "a tope" i veig que tu ho fas. Felicitats! (felicitats també per "lo" maco que creix l'oleguer, pel pregó, per la teva constància, per la fi de les vacances, per tornar a ser tia-àvia...) sap greu, això de la tieta, però és llei de vida.

Una abraçada!