dilluns, 5 de juliol de 2010

Flam de formatge

La isnel agafa una terrina de formatge philadelphia, mig litre de crema de llet, un got de llet, mig got de sucre i un sobre de cuallada en pols. Ho barreja i ho passa pel minipímer. Ho posa al foc fins que arrenqui el bull, remenant de tant en tant perquè no s'enganxi. Tot seguit, ho aboca a un motlle gros de flam amb sucre líquid al fons i pels costats. I quan es refreda una mica ho guarda a la nevera unes quantes hores abans de servir-lo. Per anar a taula, el desmotlla i així queda més elegant.


I triomfa!


Ha vist unes quantes receptes semblants per la xarxa, però aquesta, tan senzilla, li surt sempre de primera. El va tastar per primer cop, fa temps, a casa del padrí del nen i se n'ha fet addicta.


(El pròxim dia que el faci, que serà aviat, assegura que el fotografiarà i el penjarà aquí).

10 comentaris:

elur ha dit...

ooooooooooooh té una pinta deliciosa! ja probaré de fer-lo ja :)
petons!

isnel ha dit...

Prova-ho i ja em diràs què ;)

isnel ha dit...

I perdoneu, però "cuallada" és incorrecte: és quallada. Després ho arreglo.

Deric ha dit...

en dono fe que està molt bo!

Júlia Zabala ha dit...

ooh! i sembla fàcil de fer!! nyam nyam!

isnel ha dit...

Ja ho sé, deric, jeje

Facilíssim, júlia!

petonets dolços...

el pensador ha dit...

Fa un parell o tres de dies que la Mar, em va comentar que havies tornat. Enhorabona i que duri. Sempre ha estat un plaer llegir-te, encara que parlis de formatge.

pd- potser que aclareixi que en sóc un detractor acèrrim -del formatge. ;-)

Arare ha dit...

nyammmmmmm!
Bentornada!!!! torno a afegir-te a la meva llista, et trobava a faltar :)

un petonet des del meu mar.

isnel ha dit...

Jo també, Arare, jo tambéééééééé!!!
:)

isnel ha dit...

Ui, pensador, l'altre dia et vaig deixar un comentari i ara veig que no s'hi va quedar. Et deia que m'alegra moltíssim que ens retrobem per aquests paratges. Reconforta veure que encara hi sou. Un petó!