dissabte, 3 de juliol de 2010

Bons i dolents

Per a l'Oleguer, al món, només hi ha dues classes de persones: les bones i les dolentes. Per sort, jo sóc (habitualment) de les bones. Però aquella veïna que, cada cop que el veu, li pessiga les galtes, és de les dolentes. Pobra senyora Maria! Segur que el dia que ho sàpiga se li ensorrarà el món. Jo no li ho diré pas. Esperarem que ho endevini tota soleta, oi que sí, Oleguer? Vine, que et posaré una mica de crema hidratant en aquestes galtones tan vermelles, au, vine... i després tornarem a jugar a bons i dolents, jo vull ser el bo, avui, sí, aquest que porta corona de rei. Ah, no? No em toca, avui, fer de bo? Ho vols ser tu? Doncs au, res, jo seré el dolent. Però tampoc et creguis que els reis sempre són els bons, eh? Que consti.


4 comentaris:

Deric ha dit...

habitualment no acostumen a ser els bons, si no només cal recordar Ferran VII o Felip V...
A la senyora Maria li podries insinuar que no pessigui les galtes de l'Oleguer i així deixaria de ser dels dolents.

isnel ha dit...

Potser hi ha persones que no saben o no volen ser bones, vés a saber!
Un petó de cap de setmana, deric ;)

elur ha dit...

Ni els reis són els bons ni les princeses són de fiar... però no cal tenir pressa, ja ho aprendrà prou.

Fer-se gran a vegades és una sort, però la immensa majoria d'elles no.

Petons per tot dos!

isnel ha dit...

Potser el que cal és aprofitar al màxim aquests anys. Però, com que som petits, no ho sabem. Si de cas, només ho intuïm.
Petons per tu, elur!