
Llums, garlandes, coets, foc, crits, música, cava, llum de lluna, desitjos (in)confesables, nit, amics, ball, espelmes, temps (temps!). El primer tast de l'estiu. I, al cap de pocs dies, un correu que et convida a llegir un comentari en un blog. Uf. El blog. Una glopada de records i tot es barreja: l'estiu, els riures, les nits, les espelmes, el temps i les confidències virtuals. I aquelles muntanyes d'hores deixant pessics de pensament als blogs més amics. I tanta, tanta companyia que trinxava tants espais de solitud. I una pregunta: que hi ha algú, encara?
17 comentaris:
Per tu sempre hi ha algú!
Al menys una cosa desagradable ha servit per una d'agradable: el teu esperadíssim retorn!!!!!
És clar que hi ha algú, esperant saber per on pares i alegrant-se de trobar-te.
Petó
Isnel!!!! aquí estem!!! :)))))
feliç estiu, guapa de les guapes!! muaks!
eis, que la d'abans sóc jo, també... Esquizoblogger... ;)
jo hi sóc si tu vols ser-hi... cantava (i canta almenys a casa meva) el mestre Llach ;*)
una abraçada, molts petons!
I taaaaant! Quan la muntem, la festorra?
Besets!
Alça! Sí que hi ha gent, sí, per aquí, encara! Ostres, que bé!
Doncs ja ho veus, Deric, tot gràcies a tu. Una abraçada, guapo!
Pere! Jo també m'alegro molt, moltíssim, de trobar-vos per aquí! Ja aniré escrivint cosetes, si puc. Petons!
Júlia-Nimue! Ostres, quines ganes tinc de tornar a llegir el teu blog! Encara hi poses il·lustracions d'aquelles tan xules? Quan pugui, hi passo. Abraçades i besets, guapíssima!
Quina alegria, elur! També tinc ganes de passar per casa teva. Bona entrada d'estiu, reina!
Ei, Georges, jeje! Quin canvi de look que observo per aquí! Ha acabat bé el curs? Suposo que sí, ja miraré de posar-me al dia llegint-te. Una abraçada molt forta, rei!
Ah! I la festorra, quan vulguis! Fem un primer intent aquest agost? Estarem en contacte!!!
Sí. Sembla que encara hi ha algú(lgulan)
;)
Ja Ho veus, Isnel guapa, encara hi ha algú. De vells i de nous, segurament. Però ja no és el mateix que abans, oi? No cal mirar enrera i fer-nos un vestit de melangia. Ja sabem tot el que hem viscut. La vida està endavant, oi que sí? Amb els de sempre o amb nova companyia, però sempre endavant amb el sac de la il·lusió ben ple.
Petonassos!!!!!!!!!!!!
Ostres, marc, que bé veure't per aquí! Quant de temps!
Petonets!
I tant que sí, Ramon, sempre endavant. Però em meravella veure que, dels vells, encara n'hi ha que aguanteu. I ja saps que, per mi, això és molt, molt, important ;)
Una abraçada de les grans grans grans...
;)
Publica un comentari a l'entrada