dimecres, 30 de juny de 2010

Ensurt


Aquesta tarda he estat tres hores sense llum. I m'he muntat la pel·lícula: que si, amb la calor, la gent estira més del compte per fer anar l'aire; que si les línies encara estan tocades de la nevada; que si potser un foc ha tallat els cables; que si ja hi tornem a ser... Perquè la nevada del 8 de març va ser espectacularment bella, sí, i a casa semblava que havíem entrat a Lapònia per la porta gran. Però vam estar sis dies sense llum, sis! Que vol dir, a més d'estar a les fosques, sis dies sense electrodomèstics grossos (rentadora, rentaplats, forn, nevera, congelador...) ni petits (minipímer, cafetera, torradora, microones...), sense calefacció, sense ordinador, sense televisor, sense aigua calenta, sense recarregador de mòbil... Em vaig fer un fart de cuinar per aprofitar tot el que tenia al congelador, perquè jo encara cuino amb cuina de gas, i sort que en vaig tenir! Tot i així, vaig haver de llençar un munt de menjar. Van ser sis dies d'espelmes, de transistor amb piles i de muntanyes de mantes. Sis dies d'observar un paisatge diferent, esplèndid, però també incòmode i glaçat. Sis dies de tenir les gates a dins a totes hores. Sis dies de protestes contínues a l'Ajuntament ("On redimonis és, aquest generador que ens ha de donar llum al veïnat i que diuen que fa tres dies que ve cap aquí?"), a fecsa-endesa i la mare que la va parir, i a la fragilitat del progrés. Sis dies de precarietat que vam dissimular amb lectures tranquil·les i jocs d'interior per intentar convèncer'ns que, sense llum, també hi pot haver vida. Però no. Perquè, en aquest sentit, ja hem passat el llindar del no-retorn, i no estem preparats en absolut per viure a les fosques. I aquesta tarda, amb el cor encongit, me n'he anat a regirar calaixos a la recerca de les restes d'espelmes dels dies de la nevada, per si tornava el malson. Però només ha estat un ensurt. Un ensurt amb gust de neu.

6 comentaris:

marc ha dit...

Ufff... Ja me n'alegro, ja :)

Un petonàs de bon dia!!

isnel ha dit...

Uf! Marc, estic tan desentrenada que t'he deixat un comentari i no em surt. Hauré de fer un resset, un dia d'aquests, en qüestió de blogs.
Petons i abraçades! :)

Deric ha dit...

6 dies sense llum és denigrant i tercermundista! Ja vas reclamar? Una denúncia ben gran és el que es mereixen!
Però tranquil·la, que aquest mes ens pujaran les tarifes elèctriques perquè es veu que ofereixen tan bon servei...
I res, tothom a seguir a la Roja i aquí tots contents. Burros i pagar el beure!

elur ha dit...

Oh! aquesta foto ara mateix és com trobar un oasi després d'hores i hores enmig del desert!

A casa, al poble, el pare va improvisar una nevera amb neu, així sense obrir el congelador per res i posant el més imprescindible a fora a la neu van anar fent, però allà només vam estar dos o tres dies sense llum...
No sé què hauria passat si hagués nevat dos dies seguits! quina misèria d'infraestructures que tenim i que miserables els que se n'haurien de preocupar.

Un petó!

isnel ha dit...

Sí vaig reclamar, Dèric, i estic a l'espera de la gran indemnització que m'ha de treure de la misèria (he calculat uns 170 euros...) :(

isnel ha dit...

Jo també vaig guardar alguna cosa a la neu, Elur, els iogurts i alguna coseta més. Però és que, al cap de tres dies, ja amb prou feines en quedava, de neu a fora. Però nosaltres continuàvem sense llum!