dissabte, 5 de juliol de 2008

Bàrbars


Bàrbars, sí. I egoistes. I cruels. I males persones. I insensibles. I maltractadors, desgraciats, dolents i abominables. Comença l'estiu i l'abandonament d'animals és un degoteig constant. Si els abandonadors tenen fills, penso, què els deuen dir quan s'adonen que el gos o el gat no és a casa? Que s'ha escapat? Que s'ha mort? Que l'han regalat? Els haurien de dir la veritat: que li han obert la porta del cotxe per no deixar-lo tornar a entrar, abandonant-lo enmig de la carretera, sota el sol asfixiant, sense aigua, sense menjar, sense carícies i sense entendre-hi ben res. Potser així els cauria la cara de vergonya. Malparits.

10 comentaris:

nimue ha dit...

no es pot dir més clar... :(

Deric ha dit...

A tots aquests se'ls hauria de fer llegir obligatòriament "La nit de les 200 mil llunes" i anirien corrents a buscar l'animal abandonat i l'estimarien molt més que mai!
Ja torno a ser per Girona!!!

isnel ha dit...

Potser una mica més alt, nimue?
Abraçades...

isnel ha dit...

Vols dir que tenen remei, deric?
(M'alegro que la nostàlgia no t'hagi vençut ;)

Deric ha dit...

no ho sé, vull creure que sí

zel ha dit...

Llàstima que no es pugui fer el mateix amb segons quin animal de dues potes...Petonets!

Ainalma ha dit...

Tant de bo aquesta gent et llegira... Quins valors poden oferir?

isnel ha dit...

No ho sé, deric, no ho sé...

isnel ha dit...

Quanta raó, zel...

isnel ha dit...

Cap ni un, ainalma.