divendres, 14 d’agost de 2009

Parar la taula










"Si vols, vinc abans i t'ajudo a parar la taula", li diu sempre un o altre. Però la Isnel és categòrica: "Si vols venir abans, vine, però la taula ja estarà parada". Li agrada agafar-s'ho amb temps i fer-ho sola, com un ritual: triar les estovalles, el color dels plats, el de les copes, les espelmes... Calcular si ha de ser una taula gran o una de més íntima... Tallar quatre flors del jardí i engiponar un ram baix, que no tapi les cares... Treure cadires, repartir-les...

Un dia hi posa copes de colors. Un altre, les de vidre transparent. Un dia triarà el blau com a fil conductor. Un altre, els colors de la terra. Depèn. Depèn de qui vingui, del menjar que ha preparat, del motiu del sopar, del temps que fa, de l'ànim del seu cor...

Però li agrada. Li agrada preparar sopars, tenir els amics asseguts al voltant i, sobretot, parar la taula. Sola. Encara que hagi de traginar taules accessòries des del garatge o repassar les estovalles amb la planxa al cor de la tarda més calorosa de l'estiu.

El sopar ja està fet (un altre dia parlarà de com tria els menús, de les hores que es passa a la cuina, de la desconnexió tan afortunada que li representa preparar un àpat per a sis, deu, dotze o vint persones, vint amics), i ara toca parar la taula. Preparar un ambient. Mimar els detalls. I esperar.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Renoi que bé que pinta!!

àngel ha dit...

é que una taula ben parada és la meitat del sopar i aquestes es veuen molt guais. Felicitats, isnel!

Giorgio Grappa ha dit...

El millor de la taula és la teva companyia :-) .

Deric ha dit...

I jo, que he tasta aquests sopars i aquestes vetllades, puc dir i assegurar que són les millors del món perquè a sobre hi ha molt d'amor!
T'estimo Isnel

elur ha dit...

preciós... tot!

una abraçada Isnel! Petons per repartir!

isnel ha dit...

Gràcies, anònim!

No sé si és la meitat del sopar ben bé, àngel, però jo m'ho agafo com un element clau. De totes maneres, a una taula improvisada per a un sopar improvisat també m'hi apunto, que consti ;)

No, Giorgio, la vostra, rei! Petons!!!

Ostres, Deric, gràcies, però no sé jo si això de les millors del món... Va, sí, ho són, perquè hi véns tu ;) Jo també t'estimo molt!

Una abraçada, elur, encantada de retrobar-te per aquests camins :)

Ramon Aladern ha dit...

La Isnel sempre triaria el blau, si pogués ser. Oi que sí?
Sabent tot l'amor que hi aboques, crec que a tots ens agradaria seure en aquesta taula.
Petons per als dos i a passar l'estiu el millor que es pugui. Fa caloreta...

isnel ha dit...

"Un vespre amb broma baixa,
omplint l'aire de xerrola,
bevem llàgrimes de Perseides
mai no vistes."

La nit que vam fer el sopar de les Perseides, feia poc que havia llegit el teu poema, Ramon (jo et segueixo, ho saps, eh?) i per un moment em va semblar que eres allà, a la nostra taula.

Un petó de vacances caloroses ;)

zel ha dit...

Jo m'estimo més que me la desparin, i de passada, facin endreça... Molt bonic el text...

isnel ha dit...

Hola zel! Ui, desparar ja és tota una altra història. Però de vegades ho fan, no et pensis! I jo que ho agraeixo jeje...

nimue ha dit...

que bonic ho fas tot, Isnel! així dóna gust sopar!! muaks! guapa!

marc ha dit...

Quina preciositat de taules!!!

Unmei ha dit...

Quina gana m'ha entrat ara!
Potser és una cosa rara, però a mi també m'agrada parar taula... ara desparar-la és una altra història :p M'estaria hores i hores fent sobretaula!!!
Bentornada Isnel!!

isnel ha dit...

Muaks, nimue! Ostres, que bé que hagis passat! Bon acabament d'estiu, guapíssima!

isnel ha dit...

Gràcies, marc! Un petó ben gros ;)

isnel ha dit...

Jo també, unmei, jo també estaria hores i hores fent sobretaula... És de les coses que més m'agraden :) Una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)