diumenge, 24 d’agost de 2008

Misteris


L'avi d'un conegut de la Isnel es va morir pensant que, dins dels caixers automàtics, hi havia un senyor petit. A la Isnel, encara ara, quan envia un fax, li vénen ganes d'esventrar l'artilugi per descobrir-ne el secret. El fill petit de la Isnel deixa cada dia els dits marcats sobre la pantalla del televisor intentant atrapar els ninots que s'hi belluguen. Un jove lector de la Isnel, un dia, li va preguntar com es feia per escriure tantes paraules seguides, i tantes pàgines, i tants capítols i acabar construint un llibre si només es vivia una vegada. Molts veïns i veïnes de la Isnel, i la Isnel també, ahir es preguntaven d'on surt la immensa potència d'un llamp que és capaç de partir per la meitat un roure de vuitanta anys, estellar-lo en mil trossets i pelar-lo com si fos una mandarina. Hi ha moltes persones que es pregunten constantment com és que s'aguanten els avions dalt del cel. O com és que cauen. Com és que arriben turistes al país amb la cara més alegre que una lluna plena i com és que d'altres es queden pel camí, sovint a daltabaix d'una barca infernal. Com és que n'hi ha que tenen tant i d'altres que tenen tan poc. Com és que n'hi ha que poden xerrar pels descosits i d'altres a qui se'ls nega el dret de la paraula, o d'accedir a un pis digne, o de convocar un referèndum, o de triar, o de defensar els seus drets, o de menjar cada dia, o de tenir un futur.

Roure partit pel mig per un llamp la nit del divendres 22 d'agost de 2008, molt a prop de la casa de la Isnel.



27 comentaris:

Deric ha dit...

Moltes preguntes sense resposta!
Ostres quina por això del llamp perquè si és capaç de fer això a un roure de 80 anys, què no podria fer amb una persona????
Bon dia Isnel, encara que avui no es pugui anar a la platja a prendre el sol! Et fa una paelleta o un pollastre o una fideuà o alguna cosa al poble de l'aigua per dinar???
sms

isnel ha dit...

I no vegis el soroll que es va sentir! Semblava ben bé una explosió, els vidres van tremolar!!! Ahir tothom anava a veure'l i fotografiar-lo. És impressionant.
Avui no podrà ser, deric, però que vagi molt i molt bé!
b7s :)

Deric ha dit...

Snif!

isnel ha dit...

Va, que ens veurem divendres... :)

bajoqueta ha dit...

Vaja llamp per poder fer això...
Hi ha moltes preguntes a la vida que mai ens podran donar cap resposta. Potser per això estem, no? Per poder anar buscant les respostes a tot.

elur ha dit...

i jo encara em pregunto com pot ser que estigui a casa, llegint-te, responent-te i sabent que ho podràs llegir tot seguit... si encara no acabo d'entendre com pot ser que funcionin els telèfons i les ràdios i les teles... aissss...
Com és que respirem sense ni adonar-nos-en?
petonets :****

Ramon Aladern ha dit...

Uf! maca, massa preguntes... I Segurament que totes tenen resposta, encara que cap de nosaltres les sàpiga.
Però t'has preguntat alguna vegada per què ens fem preguntes? Vull dir, si no tinguéssim la capacitat de fer-nos preguntes, com seria la nostra vida? Crec que és millor tenir sempre preguntes. Malament qui no en té. No creus? (una altra pregunta :-))
Ptons.

aina ha dit...

suposo que els misteris formen part de la vida, oi? i potser a vegades més val no pensar-hi ;) durant la tempesta, aquí va caure un llamp tan bèstia juntament amb un tro eixordador que ens pensàvem que havia caigut un edifici... o alguna cosa similar i no tan bèstia ;) pobre roure...

Ainalma ha dit...

Hi ha massa preguntes sense resposta, oi? Potser el secret es troba a centrar-se en cada pregunta, però individualment, no totes de cop, i intentar veure-hi totes les possibilitats per poder, tal volta, arribar a una conclusió que faça de resposta.

Quin ensurt això del llamp, eh?

Una abraçada!

namaga ha dit...

n'estic completament segura que a dins del caixer automàtic hi ha algú que mai ens diu bon dia tingui!

deu n'hi do el pobre roure, segur que es preguntarà per què m'ha tocat a mi?
:O

nimue ha dit...

Xiqueta, em sembla que hi ha alguns misteris que ni l'Agata Christie... B7s!

Giorgio Grappa ha dit...

Com? Insinues que no hi ha un senyor dins del caixer? Aleshores, qui hi compta els diners? Un ratolí? Aix, ara sí que ja no sé si refiar-me dels caixers...

Besets!

pere ha dit...

Deia un que els dubtes són l'inici del pensament humà, és a dir, de l'existència conscient. I un altre es preguntava si era o no era... No sé, de vegades penso que ens fem massa preguntes que no troben resposta. És bo, això?

Petó, i a l'Oleguer, que fa temps que no li'n deixo cap

acollida ha dit...

Sense paraules, Isnel. Avui sí que m'has deixat sense paraules.
Un petó, maca.

JosepArnau ha dit...

Ai, si poguessim respondre moltes de les preguntes que has fet... Som ben estranys els humans.

isnel ha dit...

Potser sí, bajoqueta, per anar buscant... Un petó de resposta ;)

isnel ha dit...

Els blogs, elur... buf... quin misteri! Però quin misteri més ben trobat, eh? ;)

isnel ha dit...

Felicitats en el dia del teu sant, ramon! Perquè és avui (31 d'agost), no? Més preguntes...;)
I felicitats pel teu bloc de poesia i imatges, no saps el temps que m'hi passo! Abraçades!

isnel ha dit...

Aquí també, aina, el tro va ser dels que fan història! Pobres arbres, sí! Petons :)

isnel ha dit...

Una a una, ainalma, és això, oi? D'una en una... Bé, ho podem intentar. Pregunta: per què s'han d'acabar les vacances? I ara, a reflexionar!
Un petó, bonica! :)

isnel ha dit...

Ui, namaga, no sé pas si va tenir temps de preguntar-se res. Una llàstima, escolta.
;)

isnel ha dit...

Seguríssim, nimue ;)
Bon viatge!!!

isnel ha dit...

Far`s bé de no refiar-te'n, giorgio. Vés a saber qui hi han posat, allà dins! :)

isnel ha dit...

És que les preguntes, pere, crec que són inherents a la condició humana.
Petó donat! :)

isnel ha dit...

I un petó ben fort també per a tu, acollida, amb respostes i sense ;)

isnel ha dit...

Ara que ho dius, joseparnau, els animals no se'n deu fer, oi? O sí?
Va bé la nova vida? ;)

Voltaire- ha dit...

Jo sé la resposta a moltes de les teves preguntes (és la meva feina XD ) però per molt que sàpiga per què passen les coses, sempre me'n queden per saber, sobre tot les que tenen a veure amb altres persones.
Per cert, l'Oleguer està preciós :)
Ja tornem a ser a Blanes, així que enguany sí que em passaré a "cobrar-me" aquell te :P