dimarts, 20 de maig de 2008

Fragilitat

Sembla mentida, pensa la Isnel, que a aquestes alçades de la vida encara tingui la sensació que tot al seu voltant està en construcció. Una construcció tan fràgil que el vent, o una pluja una mica massa violenta, pot tirar-ho tot a terra abans no s'hagi acabat de construir res. Llavors, als seus peus, només hi veurà uns quants taulons trinxats i uns pals prims retorçats. I no sap pas si tindrà humor, ni ganes, ni forces, per començar res de nou.



50 comentaris:

Deric ha dit...

Vaja!
A la Xina i al Japó hi ha construccions de fusta i paper d'una gran fragilitat que han perdurat en els segles. La fragilitat a vegades també és duresa, resistència i, sobretot, d'una gran bellesa.

Apuntat al corrent positivista que s'ha encetat al meu blog gràcies al Ferran.

No m'agrada veure't desanimada!

Tampoc no t'ha animat el correu que t'he enviat aquest matí?

Va! Que només estem 3 dies fora i diumenge, si et ve de gust, fem una paelleta d'aquelles tan bones del poble dels bous prehistòrics i les fonts calentes!

Júlia ha dit...

Tot està sempre en construcció, i sinó, malament. Un refrany castellà diu:
'Casa puesta, muerte a la puerta'.

Cal viure en la fragilitat i la inseguretat, és així.

Una abraçada, Isnel. Per cert, a l'escola estan llegint un llibre teu, però en castellà, el de la Fuente del Fraile. Molt maco, com tots.

Ramon Aladern ha dit...

Malament, qui no es fa preguntes!
Només la fragilitat del jonc perdura després de la tempesta.

"Però hi ha arbres febles que el vent de la sorra no conforma. Hi ha homes febles que no es poden sobreposar. D'una felicitat mediocre, en fan la felicitat, després d'haver-se suïcidat en gran part. S'aturen en un alberg per a tota la vida. S'han avortat a ells mateixos. No cerquen el sol com el cerquen en l'espessor del bosc els arbres, que no l'obtindran mai com a provisió ni com a reserva, perquè l'ombra dels altres ofega cada arbre, però el persegueixen en la seva ascensió, modelats com columnes glorioses i llises, sorgides del sòl i convertides en poder.... i l'home es construeix en l'espai com la capçada de l'arbre". Antoine de Saint-Exupéry

Voltaire- ha dit...

HOo.LliAa@aAAA!
...:::··'' Qui no construeix és qui ja no hi és. I evidentment, res no és mai per sempre, per això, de vegades, quan mirem enrere ens fa la impressió que estem sobre una bastida fràgil i inestable. Però un va dir ja fa temps: "mentre hi ha vida, hi ha esperança" Així que ànims, tots tenim dies de sol i dies de núvols.
En submarinisme es fa servir una norma que val per a qualsevol cosa de la vida i és: "aturat", "respira", "pensa" i "actua" Ve a dir més o menys, pren consciència de qui ets, on estàs, què has de fer i posat'hi
P-tons ;)

acollida ha dit...

Saps què, estimada Isnel? Doncs que cada dia estic més tipa dels éssers forts, petris, granítics, marmoris, inamobibles, segurs de tot, malalts de res, aquella mena de gent que pensa que els dèbils sempre són els altres, segur que en coneixes, de persones així, oi? I cada vegada més, a aquestes alçades de la vida, m'enamoren els fràgils, els vulnerables, els que es fan preguntes, els que busquen respostes, segurs de res, malalts de tot, assedegats de calma, de serenitat i d'una petita, minúscula justícia.
José Luis Sampedro diu que vivim en una societat que està ben a la vora de l'infart.Penso que és un home savi. I que, quan l'infart, potser definitiu, arribi, no seran pas els del meu bàndol els que se n'aniran de pet a la UVI.
I tu ets del meu bàndol, estimada. Ja ho sabies, oi? Un petó ben fort.

el Lloro ha dit...

Isneeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel!!!
Escolta què t'anava a diiiiiiiiiiiiiiiiir: és una mentida podrida això que dius que "llavors, als seus peus, només hi veurà uns quants taulons trinxats i uns pals prims retorçats", mentidaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Perquè també hi veurà un lloro amb granota de paleta i casc, a punt per començar a construir... veiam, ajuda'm... per construiiiiiiir... un cel ben blau on hi pugui lluir el meu soooooooooooooool??? O... una nit on hi pugui brillar la meva llunaaaaaaaaaaaaa??? O... una cuina on jo hi pugui encendre el meu fluoresceeeeeeeeeeeeeeeent??? O... un terrat on instal·lar el meu fanaaaaaaaaaaaaaaaaaal??? O... uns ploms perquè es fonguin ben fosos (que és el destí de tots els ploms, m'he enterat que els van inventar perquè es fonguessiiin) i així jo podré encendre el meu llumíííííííííí??? Vaaaa... triaaa... què vols que et construexiiiiiiiiiiiiii??? Mentre t'ho penses vaig a buscar l'excavadoraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Signat: el farbalà del teu cobrellit (els dilluns, dimecres i divendres) i l'antiboires del teu citröen (els dimarts, dijous, dissabtes i tots els festiuuuuuuuus)

el lloro ha dit...

Isneeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel!!!
Miraaaa, saps què he pensaaaaaaaaaaat??? Que aquests quatre ferros que acaben de caure, els guardaré i serviran per fer l'escala de la piscina, valeeeeeeeeeeeeeeeeeeee??? Tu no t'amoïnis per res, que jo començo a foradar, seeeeeeeeeeeeeeeeents???

acollida ha dit...

Hosti! Acabo de llegir el que he deixat escrit abans i no sé pas per què ho he dit ni si lliga massa amb el que deies tu, Isnel, maca. En fi... que sí, dona, que sí, que cada dia comencem de nou, si t'ho mires bé.

el Lloro ha dit...

Ho veieu com no sap que s'empatolla, la bruixaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ho veieuuuuuuuuuuuuuuuu??? Passa cap allà i no m'entrabanquis, tòtilaaaaaa, que aquí hi estic fent una piscinaaaaaaaaaaaaa!!!... Compteeeeeeeeeee, que cau un altre ferrooooooooooooooooooo!!!... Miraaa, aquest te'l donooooooooooo, a veure si adobes l'escombra d'una vegada i li dónes un toc de modernitaaaaaat, que ja li tocaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Isneeeeeeeeeeeeeeeeeel!!! Eeeeeep, mestressaaaaaaaaaaaaaa!!! Vols que t'hi posi una reproducció d'algun quadre que t'agradi, a les rajoles del fooooooooooooooons??? Quedaria de conyaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Vols un Van Goooogh, un Vayredaaaaaaaa, un Sorollaaaaaaaaa, un Picassoooooooooooo??? Va, triaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

acollida ha dit...

Hi podries posar el Guernika, Lloro.

el Lloro ha dit...

Jo la matoooooooooooo!!! Agafeu-me, que faré un disbaraaaaaaaaaaaaat!!! Agafeu-me, que la matooooooooooooooooo!!!... Agafeu-me, coooooooooooooooooony!!!

isnel ha dit...

Sí que em va alegrar el teu correu, sí, deric. Ja ho faré públic d'aquí a uns dies, si vols, ok? Vinga, records a Florència! Muà!

isnel ha dit...

Gràcies, Júlia! Això de la casa puesta... trobo que és molt encertat, però aplicat a la vida no ho acabo de veure clar... Deu ser que estic passant per uns momentets una mica baixos. Deu ser això. Un petonet.

isnel ha dit...

És que saps, Ramon? De vegades em sembla que al meu bosc hi ha massa arbres d'aquests que em tapen el sol i l'aire, sobretot l'aire. I si comptem que una columna gloriosa i llisa (com les que descriu esplèndidament en Saint-Exupéry) com més alta, més carregada d'anys, jo ja dec semblar una girafa en aquest bosc espès. I encara no veig ni el sol ni el cel per (gairebé) enlloc.
Un petó.

isnel ha dit...

Doncs potser un dia d'aquests, Voltaire, baixaré a les profunditats per veure si el lema em serveix ;)
Gràcies maco!

isnel ha dit...

Sí que lliga, acollida, sí. I t'he entès molt bé. I no saps com m'agrada veure't per aquí. Els del meu bàndol ;) són sempre una alenada d'aire fresc, d'aquell que de vegades no acabo de trobar en el bosc que deia en Ramon (del meu bàndol també, i tant! com tants i tantes veus que he trobat per aquest món des d'aviat farà quatre anys). Deu ser la primavera, tot plegat, que sempre m'aclapara una barbaritat. Tanta esplendor, tanta joia, tanta flor, tant de verd i tanta vida de cop m'atabala i em porta a fer preguntes estranyes. O potser és el cansament, vés a saber! No som res i ho som tot, oi?
Ostres, com m'ha agradat veure't a les gotes, de debò! Uf!
Un petonàs, guapíssima.

isnel ha dit...

Lloroooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!! Et queda tan bé la granotaaaaaaaaaaaaa!!!! Ostres! I no saps com m'has fet riure amb això dels ploms! De debò que es van inventar perquè es fonguessin? No hi havia pensat mai, però deu ser cert, perquè sempre es fonen, els ploms. I no saps com m'agradaria que es fonguessin tots, els "ploms" del món, que n'hi ha a cabassos, ben mirat.
Ai, l'antiboires del meu citroen, ostres, com t'enyoro de vegades, quan la boira és espessa, espessa, d'aquella que podries tallar amb un ganivet. Uf.

isnel ha dit...

I deixa estar l'escombra de la bruixa, homeeeeeeeeeeeeeee!!! Que a mi ja m'agrada com està. Una escombra de les d'abans, ferma, sàviament despentinada de les puntes, però encarada justament cap al cel ample i net. Que no sigui que, després del teu toc de modernitat, sembli un "motxo". M'has entès bé, llorooooooooooooo???? Doncs això.
Ah! I el Sorolla ja em va bé. Que s'hi vegi molt de blanc, però. I, de blau, el just. Me'l trobaràààààààààààààS¿???????????
Síííííííí??? Ui, com t'estimu!

el lloro ha dit...

Ja l'hi tens, apa, ja l'hi teeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeens!!! Hi he treballat tota la nit i mira quin goig que faaaaaaaaaaaaaaaaa!!! T'he triat aquell de les tres senyores vestides de blanc, precioses, cadascuna amb la seva ombrel·la, ben a la vora del mar, l'escuma de les onades ben embadalida a prop dels seus peus amb sabates també blanqueeeeeeeeeeeeeeees!!! Que domini el blanc, sí senyora, molt ben pensaaaaaaaaaaaat!!! Uiiiiiiiii, que boniiiiiiiiiiic!!! Quan omplim la piscina d'aigua encara quedarà milloooooor!!! Ja veuràs, ja, quan t'hi banyis, sortiràs novaaaaaaaaa!!!
Acollidaaaaaaaaaaaa!!! Vols deixar estar aquesta ombrel·la, que és d'aquella senyora d'allààààààààààààà!!!

el Lloro ha dit...

Vine, Oleguer, maco, vine amb el Lloro, que t'he de menesteeeeeeeer!!! Guaita quina piscinassa que he fet per a la mama, guaitaaaaaaaaa!!!... Quèèè???... I tant que t'hi podràs banyar, tuuuuu, i tant, tu i tothom a qui la mama convidiiiiiii!!! Vine, que l'hem d'inauguaraaaaaar!!!... Quèèè???... No, no, no, encara no hi ha aigua, nooo, però és que les piscines com aquesta s'inauguren sense aigua, com els vaixells, que primer se'ls fot cop d'ampolla de cava i després, apa, cap al maaaaaaar!!!... Que com s'inaugura, una piscinaaaaaaaa??? Amb pipí de nen xiroi, com tuuuu!!! Apaaa, apunta bé a l'escuma de les onadeeees!!! Nooo, home, a aquesta senyora no la banyis amb pipí, pobretaaa, apunta a l'escuma, vaaaaaaaa!!! Molt béééééééé!!! Plas, plas, plaaaaas!!! QUEDA INAUGURADA LA PISCINA CONSTRUÏDA ALS PEUS DE LA ISNEL PERQUÈ PUGUI TENIR HUMOR I GANES I FORCES PER OBLIDAR-SE DE TOT I PASSAR-S'HO BÉ AMB L'OLEGUER I AMB ELS SEUS AMIIIIIIIICS!!! Amb un Sorolla al fons del fooooooooooooooooooooons!!! Apaaaaaaaaaaaaa!!! Home, jaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Ara només hem d'esperar que ploguiiiiii...

isnel ha dit...

Lloroooooooooo, m'has deixat planxada! Però planxada del tot! Guaita tu quines tres senyores "sorolloses" més guapes al fons del fons de la piscina!!!! Maremeva, quina cosa més... més... més... Ostres, ni trobo les paraules, tu! Només falta l'aigua, però diuen que aquest cap de setmana plourà. I, si no, la farem portar del mar, com a Roses, que diu que omplen les piscines amb aigua de la mar salada. Que sí, que sí, que ho he llegit! Vés tu que no s'hi trobin un pop, a la piscina, amb aquestes pràctiques!!
Va, vinga, a inaugurar la piscina sense aigua (de moment!). Jo ja hi poso el cava... Xin-xin, per la pluja! I per l'humor, les ganes i les forces! (I per aquest lloro tan trempat que vola per aaquí, però això ho dic ben fluixet, que si ho sent se'ns estufa, ssttt...)

oleguer ha dit...

Llorooooooooooooooo!!!!!!!!!!! Et sembla que he fet prou pipíííííííííííííííííí a la piscina??????? T'ho semblaaaaaaaaaaaaaaaaaa???????????? O en faig méééééééééééés???????

el lloro ha dit...

T'ha agradat, Isneeeeeeeeeeel??? Síííííííí??? Eh que bonica que és la piscina sorollosa concebuda, dissenyada i construïda als teus peus, princesa mevaaaaaaaaaaa??? Ara tothom es preguntarà què cordons és una piscina sorollosaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Doncs auuuu, que investiguiiiin!!! XIN-XIIIIIIIIIIIIIIIIIIIN!!!

el lloro ha dit...

Olegueeeeeeeeeeer, au, ja està, ja està, ja pots descansaaaaar, ho has fet molt i molt bééééé!!! Ara vine, vine, que hi ha mam del booooooo!!! Sííííí, del bo, del boooooooooooooooo!!! Vine, vineeee...

el lloro ha dit...

Mira tu que bééééééé!!! Tota la nit ploveeeeent, i continua, i continuaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Guaita, Olegueret, guaita com es va omplint la piscina de la mama, guaitaaaaaaaaaaaaaaaa!!!... Què diuuuuuuus???... Que la vols anar a veure de ben a prooooop??? D'acord, però posa't l'impermeableeeee... i la caputxaaa, no t'oblidis de la caputxaaaaaaaa!!!... Vaig a buscar una paraigua, esperaaaaaaa'm... Au, ja el tiiiiiiiiiiinc!!! Va, sortim, sortiiiiiiiiiiiiim!!!... Ooooooooooooooooh!!! Les senyores sorolloses encara queden més maques a sota de l'aigua, oiiiiiiiiiiiii???... Quèèè??? Aaaah, que a tu t'agraden les ombrel·leeeeeeeees!!! Són molt boniques, sííííííí!!! Quan pari de ploure i la piscina estigui ben plena, ens submergirem i anirem a caçar ombrel·les, què et semblaaaaaaaaaaaaaaaaaaa???... No, aquí no hi ha dofins, però a veure a quin mar has vist tu que s'hi puguin pescar ombrel·leeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!! Eeeeeh, quin mar més xuluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu??? Que ho sàpiga tothooooooooooom: TENIM UN MAR ON S'HI PODEN PESCAR OMBREL·LEEEEEEEEEEEEEEEEES!!! I, PER SIRENES, TENIM SENYORES SOROLLOSEEEEEEEEEEEEEEEEEEES, BLANQUES COM UN PLAT DE NATAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

el Lloro ha dit...

Hòstima, Lloro, sort que per fi t'he trobat! Fa dies i dies que et busco, ens tenies a tots ben amoïnats! Espera, que aviso als del Vaixell... Veiam: Capità, stop, no busqueu més, stop, Lloro trobat, stop, coordenades: ca la Isnel, stop.
Però... Què és això tan bonic?... Dius que ho has fet tu?... No m'ho puc creure...

el grumet ha dit...

El d'abans no era el Lloro, era jo. Aquesta bèstia té una personalitat tan acaparadora, que passa el que passa. Perdó. Sóc el Grumet. Que se sàpiga.

el Lloro ha dit...

Grumeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!! Quina alegriaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Espera, esperaaaaa... Abans de les abraçades i les rebregades, deixa'm el trasto aquest que tens per enviar senyals de fum al Vaixeeeeeeeeeell!!!... Quèèè???... Sí senyor, què passaaa?, jo sóc on se m'ha de menesteeeeer!!! Passa'm el trasto, vaaaaaaaaaa!!! CAPITÀÀÀÀ. STOOOP. PORTEU VAIXELL CA LA ISNEEEEL. STOP. EL MAR NO CAAAAL. STOOOP. L'ACABO DE FEEER. STOOOP. CAMBIO I FUERAAA!!!

el capità ha dit...

Lloro, ets de por! M'ho havia d'haver pensat, és que m'ho havia d'haver pensat!
Perdó, aquestes no són maneres. Veiam, tornem a començar: Hola, Isnel, encantat de tornar-te a veure, i a mirar, i a escoltar. I, ja ho veus, de vegades, per començar de nou, cal un lloro que vola per damunt de tot, que aprofita tots els ferros i els totxos i les rajoles que cauen i ho recicla tot per construir...

el lloro ha dit...

... UN MAAAAAAAAAAAAAAAR!!! Què passaaaaa??? Alguns li diran piscina però, des que l'Oleguer va fer la inauguració tan ben feta i ha dit que li agraden les ombrel·les i que les vol anar a pescar, això ja és un maaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!! Mireu, Capità, mireuuuuuuuuuuu!!! També hi he posat sireneeeeeeeeeeeeeees!!! I EL VAIXEEEEEELL???... AAAAH!!! PORTEU-LO CAP AQUÍ, VAAAAAAAAAAA!!!... XOOOOOOOFFFFFFFFFFFF!!! Uiiiii, que bééééé!!!... Ciscoooooooooooo!!! Quina alegriaaaaaaaaaaa!!! Em va de conya trobar-te, Ciscoooooooo, perquè tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

el grumet ha dit...

... No m'ho puc creure... Isnel, estimada, tu veus el que jo veig?

Ainalma ha dit...

Sempre paga la pena tornar a començar-ne de nou, només per l'esperança que aquesta vegada vaja bé...

Deric ha dit...

ok

jcr ha dit...

(Tot és molt, molt precari; no sé com s'aguanta res, de vegades. I tot tremola, cert. Però després hi tornes (o hi tornaràs) a veure una mica la llum, i tot plegat reprendrà el sentit perdut. No? Encara que costi - i ni t'explico com em costa ...

Una abraçada ... des d'una altra fragilitat ...)

jcr

joan ha dit...

Ei a veure com vols que t'ho diga si ja saps que sempre hi ha i hi haurà "gotes" que cauran i totes totes són i seran fràgils,les gotes són així però banyen, refresquen, t'envolten, s'unixen, t'imprenguen, esmussen i acaronen..són gotes que cauen, gotes que van cauré, gotes de complicitat i gotes que cauran i eixes gotes enamoren xiqueta :) com vols que t'ho diga? som tan fràgils però si no ho fossem com podrien caure gotes des del cel?
Un bes molt suau, a la galta, gairebé com un frec voladís i fràgil, val? :)

Cesc ha dit...

El que es pot arribar a dir amb 4 paraules eh...

Giorgio Grappa ha dit...

Ostres, tu! I jo que venia a dir-li a la Isnel que la Isnel que jo conec sempre té humor, ganes i forces per construir mons meravellosos i futurs inesperats, i va i em trobe per aquí el Lloro, l'Acollida, el Grumet, el Capità (el meu Capità!), el Déric, l'Aladern, la Júlia, l'Ainalma... l'Oleguer! Marededéudelavallivanapatronadetotselspicassentints! L'Oleguer més guapo que mai i que d'una pixada omple un mar, un oceà! Ostres, tu, i jo perdent-m'ho toooooooot!

Isneeeeeel! Espera que suspenga tots els meus alumnes i vinc a fer-te una visita, que tinc moltes ganes de veure't i de veure com ha crescut l'Oleguer! Bonicos, els dos! Una abraçada!

el Lloro ha dit...

Giorgioooooooooooooooooooooooo!!!
Iuuuuuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! Vine a banyar-te amb aquestes sirenes tan blanques i tan precioses, vineeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!

zel ha dit...

Sembla mentida? Molts vivim amb la sensació de construcció i deconstrucció constant...d'altres en diuen evolucionar, t'ho has de prendre constructivament, és el joc...Petonets animats!

yuna ha dit...

Les forces, no sé com, però sempre les acabem traient del lloc més insospitat. Així que lluita, sense desanimar-te... perquè les coses en construcció no volen pas dir que siguin dolentes! simplement, que s'han d'arreglar o si més nou afegir més pisos a casa. Costa, però aquesta vida és el que ens dóna...

petonets!*

isnel ha dit...

Grumet, Capità, és tot un honor veure'us navegant per... per..., ostres, no sé si és un mar, si és una piscina, o si és un barril de rom! Aquest lloro té cada cosa! En fi, un plaer, amics! ;)

isnel ha dit...

Ainalma, ets un sol! ;) Records, guapa!

isnel ha dit...

Ja ho he fet, deric. Tard, però ho fet! Muà!

isnel ha dit...

Entre fragilitats, jcr, persisteix una gran força. Jo, almenys, ho noto així.Una abraçada (en construcció permanent) ;)

isnel ha dit...

Joan, em continues enamorant d'una manera... Uf. :)

isnel ha dit...

Ja ho pots ben dir, cesc! ;)

isnel ha dit...

Doncs a veure si és veritat, giorgio, vaaaaaaaaaa..... Quan tots estiguem calmats, tranquils i submergits de ple en unes vacances que ens mereixem, muntem un sarau, et sembla bé?
Petons més dolços que el vi!!!

isnel ha dit...

Llorooooooooooooooooo!!!! Encara ets aquíííííííííííí??? I d'on han sortit aquestes sirenes, d'ooooooooooooooon?????????????? Ailamare! Però si ja no hi cabeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem!!!!!!!!!!! Ets l'exageració en persona, perdó, en LLORO!!!!
(Què els de fer per dinar, a aquestes sirenes? I on dormiran? Aisenyor, quin compromís!)

isnel ha dit...

Un joc que mai no s'acaba, oi Zel? Doncs, va, dóna'm unes quantes cartes més! ;)

isnel ha dit...

No, yuna, no són pas dolentes... però de vegades semblen eternes! M'agrada veure't per aquí. 1 ptó ;)