La isnel s'imposa brevetat en els escrits que pengi durant aquesta nova etapa del blog. Si són breus, pensa, en podré penjar més, o més sovint. I ho intenta:
Avui han obert les portes del mar. I l'oleguer el volia ficar tot en un pam quadrat de piscina de sorra. Però no hi ha cabut. I li ha fet prometre a la isnel que demà ho tornarien a intentar. I la isnel, embriagada de sol i de sal, de temps i de sorra, li ha dit que sí.
14 comentaris:
Ais! Tu a la platja amb aquella ricura de criatura i nosaltres a la feina...
aviam qui s'atreveix a dir-li que no!
que gran que està!
Molt bones !
De segur que, al final, ho aconsegueix!
Doncs mira, Deric, ja saps què et toca, au ;)
Immens, elur. Jo li dic que no vull que creixi més i ell se m'enfada, tu diràs! ;)
Molt bones, Quico!!! :)
Doncs ja veuràs tu els turistes, Georges, quan es trobin sense aigua a la mar salada! ;)
segur que l'Oleguer aconsegueix fer el que es propose. Perquè em sembla que és una mica màgic...;)
Que consti que no ho dic jo, júlia, sinó tu ;) i moooooltes persones més :)
"Macagun"... I pensar que jo "he vist" nèixer l'Oleguer. Quant de temps, tu...
Doncs que faci un castell de sorra ben maco i aneu a viure-hi tots dos ;)
4 anys, 2 mesos i 26 dies (si no m'he descomptat!)
Bon cap de setmana, marc!
Hola Isnel,
Fa temps que et llegeixo, i quina il.lusió he tingut al veure que havies tornat a escriure.
És tan bonic llegir-te ! Ens fas recordar la màgia de les paraules i el so dels somnis que transmeten.
Gràcies !
Vaja, anònim, moltes gràcies! De totes maneres, no puc pas assegurar si em quedaré gaire. No sé pas d'on treure les hores ;)
Publica un comentari a l'entrada