divendres, 13 de juny del 2008

Gràcies, deric!

Primer de tot, per acceptar.
Després, per tot el que vas dir. Uf.
I per com ho vas dir.
I perquè vas fer que l'estona que vam passar a la llibreria fos plena de complicitats entranyables i de bells records.
I perquè ets una gran persona.
I un grandíssim amic.


(Que guapo que estaves i que bé que vas parlar, ostres!)

Amics, llibres, un presentador excel·lent, algú que et demana que rememoris la gènesi, el procés, l'evolució i la plasmació d'una petita creació literària destinada a uns petits grans lectors... Tot plegat ajuda a espedaçar boires massa persistents i a pensar que encara ets una mica a temps d'una mica de tot.

Moltíssimes gràcies, deric! De tot cor.