divendres, 9 de juliol del 2010
La manifestació explicada al meu fill de 4 anys (o viceversa)
Fill, què fas? pregunta la mare, en veure que l'Oleguer ha deixat de banda la quarta batalla de "clics" del dia (l'última era la dels cavallers contra els egipcis i han guanyat els egipcis, perquè els cavallers havien perdut totes les seves armes i només els quedava una catapulta feta pols) i els posa tots en fila índia.
Jugo a manifestacions.
I què cridaran els teus "clics", quan es manifestin?
Que s'ha de cridar alguna cosa?
Oh, i tant! S'ha de cridar per demanar allò que volem o per protestar per allò que no volem.
I què cridarem demà?
La mare s'ho rumia un moment, mentre l'Oleguer espera, pacient.
Cridarem que ja n'estem fins els collons!
Ui, has dit una paraulota, mama!
Sí, però demà es pot dir i no passa res.
No passa res perquè diguem collons o no passarà res perquè diguem collons?
La mare, lleugerament aclaparada, s'excusa dient que ha d'anar a fer el sopar o a despenjar la roba dels estenedors. Al cap d'una estona, sent cridar, de lluny: Volem una catapulta nova, collons! Volem una catapulta nova, collons! I, si no ens la doneu, ens la prendrem, collons! I desisteix de dir-li que els "collons" són per demà. Hi ha coses pitjors que dir paraulotes. Molt pitjors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Jo també vull una catapulta, collons!
:-D
"... o no passarà res perquè diguem collons?"
A veure si l'Oleguer obre un bloc aviat, que amb aquestes reflexions té molt de futur.
que bo Isnel! que bo!!
De la primera a l'última paraula i la foto... és genial!
Som una nació, collons!
Demà, en principi, també jugaré a manifestacions :)
Petons a repartir!
L'Oleguer ha entès perfectament el missatge: hi ha moments en què es necessiten paraulotes i catapultes. Llàstima que es necessitin catapultes contra els qui no entenen les paraules.
(demà pensaré també en l'Oleguer i en tu)
Gran reflexió. Ains... quina llàstima que quedi tan lluny la mani....
M'ho estic pensant, giorgio, això d'obrir-li un blog a l'Oleguer. M'està robant espai!!! ;)
Collons, elur, com jugarem tots, demà, eh? Petonets, guapa! ;)
I com ho podem fer, doncs, pere, perquè ens entenguin? Jo, de vegades, penso que ja he tirat la tovallola. Em cansa, tot plegat...
Bon cap de setmana pel sud! ;)
Marc, si et connectes a la ràdio, tele, diaris digitals, etc. etc. etc., em penso que serà ben bé com si estiguessis allà.
Un petó!
jajaja
genial!
Publica un comentari a l'entrada