Primer de tot, per acceptar. Després, per tot el que vas dir. Uf.
I per com ho vas dir.
I perquè vas fer que l'estona que vam passar a la llibreria fos plena de complicitats entranyables i de bells records.
I perquè ets una gran persona.
I un grandíssim amic.
(Que guapo que estaves i que bé que vas parlar, ostres!)
Amics, llibres, un presentador excel·lent, algú que et demana que rememoris la gènesi, el procés, l'evolució i la plasmació d'una petita creació literària destinada a uns petits grans lectors... Tot plegat ajuda a espedaçar boires massa persistents i a pensar que encara ets una mica a temps d'una mica de tot.
33 comentaris:
que bonic! és que us imagine als dos tan bonics amb el llibre i tot plegat! No m'estranya que ho fes tan bé... ;)
Uuooooooooooooh!!!
Respires!!! (bloguísticament parlant)
M'alegro molt que l'acte anés tan bé i que tornis a picar per aquí :)
Jo vaig picant, a un ritme molt pausat :) a casa ens passa una mica de tot, estressant, però res greu.
I ara, com cada any... anem a fer un transllat, com caragols tot a les caixes i hale... d'aquí cap allà :) i al setembre... la tornada.
Molts petons per tu i per l'Oleguer :) que segur que està molt maco.
Uooooo!!!
M'he posat vermell!!!!
No es va notar que estava nerviós, oi?
I bé, tot el que vaig dir, ho vaig dir perquè és veritat i perquè ho volia fer públic i perquè tu t'ho mereixes i perquè vull que continuis sempre així de gran (o més gran encara) i d'especial!
Sí que va ser bonic, nimue, sí. Ah! I si mai necessites un presentador, jo no dubto gens ni mica a recomanar-te aquest. De debò. Un petó, maca! ;)
Hola voltaire!!! Ja tornes a marxar? Ostres! Passaré un moment per casa teva a veure què expliques... Petonets i records :)
Tu sí que ets especial, deric! Del 10 de setembre del 2001 fins avui sembla que hagi passat tota una vida, eh? Abans no ho he dit, però ja saps que ho penso: et desitjo molta molta molta sort en tot. De debò. Un petonàs.
Tampoc no ho he dit abans, però la cosa va acabar amb un sopar amb els millors amics del món mundial. Ostres, quina sort que tinc, de debò, eh? Uf.
La sort la tenim els amics del món mondial de tenir el gran honor de conèixer-te i estimar-te. Un petonàs i un altre pel teu presentador, que encara que sempre em fa la guitza, en el fons, l'estimo. I a tu també, un munt!
Ja està subsanat :) al menys d'aquell post, vaig estar mirant com augmentar el tamany de lletra per defecte, però no ho vaig trobar... coses tan simples i que sigui tan difícil de trobar!
Eeeeeeeeeeeeeeeep!!!
Vull que tothom sàpiga que tot el que diu el fluorescent de la meva cuina és veritaaaaaaaaaaaaaaaat!!! I us ho puc assegurar perquè jo hi eraaaaaaaaaaaaaaaa!!! Sí senyoooor, dalt d'un prestatge, entre les obres completes de Juan Ramón Jiménes i els Episodios Nacionales del senyor Galdós, la Isnel s'hi va fixar molt bééééééé!!! Em vaig col·locar on em corresponiaaaa perquè heu de saber que en allò del "Platero y yo", el Platero és el Platero i el "yo" sóc jooooooooooooooooo!!! I pel que fa als Episodios Nacionales, jo solet ja en sóc un, d'Episodi Nacional, o nooooooooooooooooooooo??? I des d'allà ho vaig veure tot, tot i tooooooooot!!! Perquè la Isnel és la meva DIVAAAAA, i el Dèric és el meu ÍDOOOOL!!! I va ser més macuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! Uiiiiiii, si en va ser, de macuuuuuuuuuuu!!!
No, omar, lamento contradir-te, però la sort la tinc jo. I no ho saps pas prou! (I ara m'has deixat encuriosida per això que et fa la guitza... mmmmmmmmmm....)
T'estimuuuuuuuuuu....... :)
He tornat a passar, voltaire, i sí, ara va una mica millor. Però he intentat llegir els posts anteriors i res de res. Demà miraré si trobo per casa una lupa que fa anys que tenia a veure si... ;)
Una abraçada, guapo!
Platerooooo!!! Episodi Nacionaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!!!!! Que ben camuflat que estaves, ostres!!! Ja sabia jo que no hi podies faltar!!! Et va agradar? Síííííííííííííííí????? Eh que bé que va parlar en dèric? Eh que guapu que estava? És que amb presentadors així vénen ganes d'escriure (i presentar) un llibre cada dia. O noooooooooooooooooo???????????????????
Bé, ja me l'aniré a comprar i rapidet, perquè sospito que m'agradarà i encara l'adaptaré per explicar als meus petits escoltacontes!
Enhorabona. Petonassos.
Sí Omar, m'encanta fer-te la guitza però en el fons, ja ho saps que jo també t'estimo.
Com va la recerca de la lupa?
De vegades fent clic a la tecla "Ctrl" i sense soltar-la fent clic al "+" ó el "-" del teclat numéric les lletres de les webs es tornen grosses o petites :)
Petons i abraçadotes XD
(et deixo un enllaç nou :D )
Hola Isnel!!!
M'alegro que tu també segueixis activa!!
Jo personalment ja feia temps que no bloguejava, i crec que ara m'enganxaré de nou! Així que ens tornarem a veure perquí! ;)
Que bé, la presentació que expliques! La veritat és que deuria de ser molt maco, el deric i tu! :D
Espero que tinguis molta sort amb el llibre!
Petonets per tu i l'Oleguer!!!
enhorabona a tots dos i molts petons!
m'agrada la gent que em deixa somiar :*
Caram Isnel, m'he trobat amb un homenet refet, aquest Oleguer Guaperes!! També observo i me n'alegro que hagis publicat un altre llibre, sembla que finalment has sortit públicament de l'anonimat. Moltes felicitats per tot Isnel. Seguiré passant per aquí per contemplar tot l'amor que irradies cap als altres.
Una abraçada!!
Si no fos perquè estem a final de curs i tot això i allò, bé que m'hauria agradat deixar-m'hi caure. Però, bé, ja hi haurà ocasions, ja...
Besets!
Deu haver sigut una presentació espectacular! Moltes felicitats a tots dos.
Un beset!
Moltes felicitats! :)
Hola, Isnel, bonica! M'acabe de mudar a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/: s'ha de notar que és estiu, no?
El Tux i jo t'hi esperem!
Un petó d'estiu, zel! ;)
És que tens un cor tan gran, deric... ;)
Vaig poder-ho llegir, però només aquell, voltaire. Els altres continuaven disfressats de formiguetes ;)
Unmei!!! Ostres, quina alegria! Un petó ben gros, guapíssima! :)
Quines coses més maques que dius, namaga... :)
Violant, em fa molta il·lusió veure't per aquí. Em fas recordar temps blogístics molt i molt entranyables, quan tenia més temps per a tots vosaltres. Això de l'anonimat, últimament, em penso que ja era un miratge ;)
Un petó ben gran, bonica!
I tant, giorgio, i taaaaaaaaaaaaaaaaaant!!!!
;))
I a tu, ainalma, una abraçada ben gran, ben gran,, ben gran....!!! :)
Gràcies, yuna ;)
L'altre dia hi vaig anar, giorgio, i vaig trobar la porta tancada. Vull dir que no hi vaig poder accedir. Ho tornaré a provar, val?
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada