Fa cap a trenta hores que no em puc treure del cap la cançó de la Mari Trini: Porque, a mí, se me ha caído una estrella en el jardín... Bé, de fet no era cap estrella sinó un globus, amb propaganda del restaurant Ca la Marieta de Girona, amb una cistella carregada de persones, em penso que més perdudes que jo si anés amb una planxa de surf al mig de l'Atlàntic. I no era ben bé el meu jardí, sinó el del costat. Però, vaja, l'ensurt no me'l va treure ningú!
Sí, ja podeu riure! Què faríeu vosaltres si estiguéssiu regant tranquil·lament les floretes i les plantetes a quarts de vuit del matí, enmig d'un silenci absolut, com aquell qui diu a mig vestir, i de cop, fregant les teulades i les capçades dels arbres, apareix de sobte un trasto d'aquests, bufant d'aquella manera que sembla que s'acosti un huracà, i aterra com pot a la gespa del jardí del costat de casa teva? Jo vaig anar corrents a despertar el nen i a buscar la màquina de fer fotos. El nen va mirar el globus fregant-se els ulls, mig adormit, i em va preguntar, textualment: que ja fan dibuixos, mama?
13 comentaris:
juaaaaas!!! jo també vull un globus al meu balcó!!!!! o un zeppelin!!! ;)
Quina gran anècdota!!! :))
Vaya estrella!, quin ensurt et devias de portar i el nen pobret mig adormit.
Suposo que no es devian fe mal,no més el ensurt.
Una anècdota per un bon llibre.
No seria un servei d'esmorzars a domicili? Per cert, es menja bé a Ca la Marieta?... Salut
Quin ensurt! Ara, que per l'Oleguer devia ser millor que els dibuixos de la tele. Tota una aventura al pati de casa.
Noia, és que et passen unes coses...
Jo demanaria als de Can Marieta que et convidin a sopar per l'ensurt i, de pas, anem tots amb tu!
T'imagines que et passés això amb un zeppelin, júlia? Segur que et quedes dos dies amb la boca oberta. O no? ;)
Una abraçada, guapíssima!!!
No es van fer mal, pakiba. Mira, entre tu i jo: es veu que en aquests viatges en globus, quan acaben brinden amb una copa de cava. Doncs bé, jo em penso que aquest matí se l'havien pres abans de pujar, perquè estaven la mar de contents i alegres, saludant a tothom des de la cistella, com si fossin la reina Sofia!
Petons!!!
Ostres, Eduard, no hi havia pensat, en això dels esmorzars a domicili en globus! Quina bona idea :))) Ca la Marieta és un dels restaurants més tradionals de Girona, i sí, diuen que s'hi menja bé. Jo fa molt que no hi he estat, però.
Ei, Ramon! De fet, l'Oleguer no en va fer gaire cas, ja et dic que es pensava que eren dibuixos animats!Anava molt adormit, pobret! Però, oi que impressiona, això, al jardí?
Home, Deric, sempre els puc enviar una foto d'aquestes (en tinc la tira!) i a veure si piquen ;)
Alaaaaa!
Quina festaaaaa!
M'hauria agradat veure la cara de l'Oleguer :-)
Isneeeeeeeeeeeel un petó, guapa!!
Déu ni do, Isnel! Amb el que ens hem de trobar pels jardins! ;)
Publica un comentari a l'entrada