Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu i TU.I poc espai per a res més.
O per a molt, amb tu.
Descobrint llenguatge amb tu, i pessigolles, i gestos, i riures nous, i picardies, com quan t'acabes el gelat de xocolata i dius: no m'agrada, el vull de maduixa. I així n'aconsegueixes dos.
Anem a veure vaques: fan pudor, dius. I em va bé per quan et banyo i tu no et deixes i et dic: que vols fer pudor com les vaques? I llavors, sí, llavors et deixes passar l'esponja i el sabó pertot arreu. Faig pudor, mama? No, rei, ara ja no.
I veure com et mires el món com si te'l volguessis menjar tot d'un cop.
I esperar les preguntes. Mama, què és això? Una abella. Una abella, mama? Sí, rei. I què fa? Va de flor en flor. De flor en flor? Sí. I per què? Doncs perquè li agraden les flors, ves. Li agraden les flors, mama? Sí, molt. I piquen, les abelles? Si les molestes, sí. Les molesto, mama? No, rei, si no les toques no les molestes. Les toco, mama? Millor que no, fill. Millor que no? Sí, millor que no. Per què? Perquè et picarien. Em picarien? Segurament, sí. I em farien mal? Potser sí. Potser sí, mama? Sí, i et sortiria una taca vermella. Una taca vermella, mama? Sí. Per què? Perquè les abelles, quan piquen, deixen una taca vermella. I groga, no? No, groga no. Per què? Doncs perquè no, vine, que regarem.
I em demanes la mànega per regar i ho regues tot: les flors i a mi, i a tu, i els gats, i les abelles i a tothom que es posi al davant. I et quedes xop. I et mors de riure.
I llavors te'n vas una estona i jo em quedo sola i puc escriure una mica, però poc, perquè quan tornes tot és tu. I no em sap pas greu, perquè el temps passa tan de pressa que no hi ha dret.
Agafaré un pot ben gros i ben maco per posar-hi tots els instants d'aquest estiu, un pot amb una etiqueta que digui TU, i així tindré endreçat per sempre un temps que no té preu.
No té preu, mama? No, fill, no en té. Per què? Doncs perquè és com un tresor. Un tresor, mama? Sí. Què és un tresor, mama?
I tu m'ho preguntes? (que deia aquell...).
30 comentaris:
Aiisss... (sospir ben gran). Quanta raó tens: tots aquests moments no tenen preu. Comença a estar "tremendo", eh? (i guapíssim). Un petó per als dos! :)
Oooooh! Que guapoooooo! I quina cariua de bon xiquet... Però jo sé que és només la cariua, que és un bon tros de bitxet ;-) .
No tenen preu però sí un munt de temps, bitxo: tot el temps del món, tenen. Un petó, maca! :)
I tant que només és la cariua, tux!!! El veiessis amb la mànega a les mans i rumiant a qui més pot ruixar!
Un petonet d'aigua ;)
I "Sóc aquíiiiii" Quin nen més preciós, fantàstic i meravellós. Vaja, com la mare!
aquest xiquet trencarà molts cors dins d'uns anys! que guapo que és, mecatxislamarrrr! El teu dia a dia serà monotemàtic però em sembla que gens avorridot! A més, sembla ser que sí, que el temps passa més ràpid del que ens agradaria moltes vegades i el teu futur amb l'Oleguer segur que estarà ple de moments divertits i entretinguts. Però és que ara està tan tremendo!!!!
mareta meva! que gran que està i que preciós!!! i que tremenduuuuuu!! jejeje
disfruta-ho tant com puguis Isnel!!!
Petons a repartir i pessigolles també!
No em dieu que no és macu el meu fillol !
I té cada sortida !
Que maco que està!!!
I m'ha fet molta gràcia això del gelat! Si és que se les saben totes! :-D
Jeje, la fase del "per què...?"!!! Quin goig de xiquet, l'Oleguer, aprofita tot el que pugues per ser amb ell que, com ben dius, el temps passa volant i d'ací a no res tindràs un home a casa més gran que tu! Ains, que "rebonico" que està!!!
necessitaras un pot enorme per poder guardar tots els bons moments
Com que tothom diu que el nen és molt maco, jo no t'ho repetiré. Et parlaré del text, que m'ha agradat moltíssim. Es nota que està fet de sentiments de veritat. Et continuaré llegint!
Puc fer un petó a l'Oleguer, mama de l'Olegueeeeeeeeeeeeeeeeer??? Puc banyar-me amb l'Oleguer, mama de l'Olegueeeeeeeeeeeeer??? Em puc posar la colònia de l'Oleguer per no fer pudor com les vaques, mama de l'Olegueeeeeeeeeeeeeer??? Puc portar un pot bonic per col·leccionar jo també instants de l'Oleguer, mama de l'Olegueeeeeeeeeeeeeeeeeer??? Puc tenir una mama com la de l'Oleguer, mama de l'Olegueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer???
Un fill guapíssim i un escrit d'una gran mare.
I com el tiet, Omar! ;)
Ja en trenca de cors, nimue! Un munt!!!! ;)
Que continuïn les bones vacances per a tu i la xoco-nimue!!!
B7s :)
Ja ho faig, elur, de disfrutar-lo, t'ho asseguro!!!! Petonets ;)
Padrí!!!! És que ens cau la bava, eh? Un petonàs!!!
Per mi, llum, que mentre es menjava el gelat de xocolata pensava quina n'havia de dir per aconseguir-ne un altre. Se les pensen totes, sí, sembla mentida!
Un petó ;)
Això del per què, ainalma, és bestial. Ja no me'n recordava dels altres. És amb tot, absolutament amb tot: per què això? per què all'o? i que no vol pas un perquè sí, eh? Ui, no!
Petons i bones vacances, maca! :)
N'hi ha uns d'olives, deric, que són enormes. Miraré si en trobo algun per casa...
Petons i abraçades, rei! :)
Gràcies, teresa. Després et visito, d'acord? :)
Vine cap aquí, Lloroooooooooooooo, que et faré un petóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóó al beeeeeeeeeeeeeeeeeec!!!!!!!!!!!!!
(Ai el farbalà del meu cobrellit que maco que està, muààààààààà!!!)
El fill no està del tot malament, bajoqueta ;), però la mare no sé si és tan gran, jeje.. (o sí). :)
veig que ha encetat és la època dels per què? a mi també m'agradaria posar-hi els bons instants d'aquest estiu, potser ho dibuixaré :)
petons per a la mare i l'Oleguer muuuac
Doncs a veure si és veritat, namagueta... ;)
1 ptó!
Oooooooooooohhhhhhhhhhhhhh, em cau la baba, regalimo, quins records...aprofita-ho preciosa, "solo se vive una vez" i aquests moments són irrepetibles! Fes-li un petonàs, i per tu també!
I per tu, i per tu, zel, muààààààà!
:)
Sincerament em sembla un post d'aquells que et fan venir l'aigua salada els ulls. Felicitats per les dues coses, una pel moment que vius i dues per l'article. M'agradat molt, segurament que avui trobaré algun motiu per posar-lo en el meu blog com una recomanació. Gràcies per obrir portes i deixar que entrem en moments tan bonics. Ens llegim.
Dono gràcies al bloc de Namaga per haver-me dut al teu, igualment encantador! M'he emocionat molt amb el teu post!!! Això és ser mare, i experimentar-ho: el millor dels regals possible.
Publica un comentari a l'entrada