L'Oleguer ja té dos anys. stop. Està bitxo, bitxo, bitxo. stop. És un lladre del meu temps. stop. I jo que em deixo robar. stop. Entremig, Sant Jordi, compromisos, signatures, alguna enrabiada, alguna decisió dràstica (no aniré mai més a signar el dia de Sant Jordi si em posen al costat d'un mediàtic) que segurament reconsideraré. stop. O no. stop. I visites a escoles, moltes visites a escoles, moltíssimes visites a escoles i instituts. stop. Badalona, L'Ampolla, Hospitalet, Balenyà, Esplugues, Palafrugell, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona (potser una dotzena ben bona), Lleida, Montornès del Vallès, Martorell, Begur, Salou, Breda, Sarrià de Ter, Girona (unes quantes), Premià de Mar, Vaquerisses, Sant Feliu de Llobregat, Quart, El Vendrell, Arenys de Mar... stop. I preguntes, i somriures, i dibuixos regalats, i signatures (aquí sí) als llibres rebregats, i olor de nen a les escoles, i patis, i cafès amb els mestres, i molta tendresa, molta, i molta lectura a les escoles encara que hi hagi qui no s'ho creu. stop. I quilòmetres i quilòmetres de carretera per tot el país. stop. I un invent (descobert tot just aquest any) que em meravella: el GPS. stop. S'ha acabat preguntar per l'escola a l'entrada de cada poble o ciutat. stop. "Ja heu arribat" diu la veu del GPS. stop. I no li faig un petó perquè em fa vergonya. stop. Però l'hi faria amb un gust... STOP.Ai, me'n descuidava: i poca estona (massa poca estona) per al blog. Ho sento. Però tot arribarà. Petons. STOP i fora.
24 comentaris:
Mareta meva, quin fill més guapo que tens!!!!!! Per molts anys us pogueu anar robant temps!
Felicitats a tots dos!! a la mare i a aquest nen tan guapo que ja ha fet dos anys.
(haurem de reivindicar el sant Jordi slow :-)
xiqueta! xiqueta! xiqueta! Quanta activitat!!! I que rebonic que està l'Oleguer! visca! :))
Que guapíssim que està...com vols estar pel blog, entre signatures i bitxo? Aprofita ara, que encara es deixa fer...Petonets!
Fotre! (sort que l'Oleguer no em pot llegir encara...) quina manera de "fer bolos"!
Nooooooo! no cal reconsiderar res: que els bombin, als mediàtics!
Besets, rebonica!
Molts petons Isnel i l'Oleguer està guapissim! segur que li llegeixes molts contes, quina sana-enveja :*
aixxx i a mi que se'm cau la baba de veure'l molts molt besets a totsdos :)))))
Els temps robat per l'Oleguer és temps trobat, com el temps dels viatges, o no? I si nosaltres no et podem robar temps, ens hi conformarem, quin remei! :-)
Una abraçada que arriba volant sense GPS :). stop. somriures pels dos. stop. i a seguir amb ritmes variables ...
jcr - d'aquella manera ....
muuuuuuuuuuà!!!!
Gràcies, elur!!! Aquesta dinàmica ja no té aturador! ;)
Gràcies, ramon! A reivindicar, doncs! Una rosa i un petó :)
Visca, nimue, visca! ;)
Ai, sí, zel, que després els petons i les abraçades sempre que els hi has d'arrencar d'un a un, oi? ;)
I molts i molts besets per a tu també, giorgio! :)
Tants com vulguis, namaga! Li encanten! Un petonet, rebonica!
I molts, molts, per a tu, joan, "padrinet" en la distància... ;)
Quan pugui, pere, ho arreglarem, segur. M'agrada veure't per aquí ;)
jcr... stop. ostres! stop. Quina alegria llegir-te, buf. stop. Una abraçada... d'aquesta manera ;)
muààààààààààà, deric! i més muààààààààààà. I més: muàààààààààà!
;)
Com passa el temps, òndia, estic molt contenta de veure que no abandones 'del tot' el blog.
Sant Jordi pot ser molt frustrant si et posen, com dius, al costat dels mediàtics o si tothom passa a veure't de forma apressada perquè se'n va a comprar el del Zafon a la Rambla, què hi farem.
Una abraçada i endavant.
Jo també estic molt contenta, júlia, de veure que tots aneu passant per aquí malgrat que les gotes ja no cauen amb la freqüència d'altres temps ni jo passi tant, com abans, per casa vostra. Però la vida dóna tantes voltes! I quan vaig començar es pot dir que tenia gairebé tot el temps del món. En canvi, ara, me'n falta per tots costats!!!
Una abraçada molt i molt forta, de debò! :)
No patisques pel bloc, aprofita per a viure al màxim tot això que estàs vivint, que deu ser meravellós!
Però tampoc no ens oblides gaire...
Moltes petonets per a la mare i per al fill, que sí que fa cara de bitxo!
Ostres, ainalma, quina il·lusió veure't també per aquí! No us oblido, no, em pots ben creure. Un petonet ;)
Publica un comentari a l'entrada