dijous, 11 d’octubre del 2007

Frankfurtada


Conec una colla de joves companys de feina que, un cop l'any, es reuneixen a casa d'un o de l'altre per celebrar una frankfurtada, que diuen ells. Es passen hores menjant salsitxes i bevent cerveses. I es veu que s'ho passen la mar de bé. Acaben rebentats, però contents de la vida, tu.
Au, ja està. Ja he parlat de Frankfurt.
És que ja fa dies que en volia dir quatre coses. Però només em sortien obvietats. Que quines, dius? Doncs mira, em sortien títols com ara "La soletad de l'escriptor de fons", dedicat a tots aquells autors i autores catalanes que fa deu, vint, trenta o fins i tot cinquanta anys que escriuen, que tenen desenes de llibres publicats, milers i milers d'exemplars venuts, un grapat de premis dels més prestigiosos i que no han rebut cap invitació per anar a menjar salsitxes. O un altre títol, a veure què et sembla: "Veni, vide, vici et devoravi salsitxam", dedicat a aquells presentadors de televisió amants dels ponts i dels jueus o a aquells autors de best-sellers catedralicis que, amb un sol llibre publicat i amb una carrera literària de no pas més de dos anys, o dos i mig a tot estirar, s'estan posant les botes amb les salsitxes. Ells sí. O un altre encara, després d'empatxar-te amb les salsitxes a totes hores d'aquests dies: "Que en som, de bons, i de grans, i de tot!", dedicat a tu, a mi, al de més enllà...
Per tant, només ho diré una vegada més i prou: ja he parlat de Frankfurt. Au, salut i salsitxes, moltes salsitxes, per a tothom!
I una enhorabona immensa per a la Doris Lessing, a qui ja no li cal menjar salsitxes ni celebrar frankfurtades.

31 comentaris:

Deric ha dit...

És que avui en dia la tele ho és tot, o surts allà o no ets ningú!
Però tu tranquil·la, ja et "desquitaras" (no sé si és diu així) quan a tu et donin el Nobel de literatura infantil i juvenil.
Per cert, jo només tinc 1 llibre publicat tot i que fa molts anys que m'hi dedico i tampoc m'hi han convidat, de fet no em conviden ni quan hi ha un esdeveniment literari a Girona, existeixo menys que aquestes salsitxes que es cruspeixen els teus companys de feina!

el pensador ha dit...

La salsitxa encara seria més efímera del que és, si no fos perquè després de menjar-te-la... (perdó) ;-)

el Lloro ha dit...

Que bé que parla, el fluorescent de la meva cuinaaaaaaaaaaaaaaaa!!! L'heu sentidaaaaaaaaaaaaaaaaa??? Doncs és el meu fluoresceeeeeeeeeeeeeeeeeeent!!! Elis, eliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!!

Giorgio Grappa ha dit...

Doncs, cap allà que s'ha embarcat aquest matí (aquesta matinada) un tros de poeta vegetariana que tu coneixes, Isnel. No sé com li anirà amb les salsitxes; i, ara que ho pense, tampoc és gaire cervesera...

Mira, m'has donat una idea per al menú d'avui ;-) .

Anònim ha dit...

De fet, dèric, encara que no t'ho creguis ni tu ni ningú, no pensava pas en mi, quan escrivia això, de debò. Penso en molts i molts altres. Però, és clar, no hi deu pas poder anar tothom, de convidat cap allà. I que consti que n'hi ha molts que hi són i que s'ho mereixen com el que més, eh? Mira, tinc la llista al costat, i llegeixo alguns noms: Agnes Agboton, Michael Ebmeyer, Monica Zgustova, Simona Skrabec, Tilbert Stegmann, Konrad GyÖrgy, Katja Lange-Müller, Walther E. Bernecker... Pesos pesants de la literatura catalana actual. O no?

Anònim ha dit...

Caram, caram, pensador, quines idees... ;)

Anònim ha dit...

I no saps de qui n'he après, lloro, no ho saaaaaaaaaaaaaps???????????

Anònim ha dit...

I segur que li anirà molt bé, giorgio, i me n'alegro molt, moltíssim, de debò!!! I tinc ganes que ens ho expliqui quan torni, al voltant d'unes bones botifarres amb mongetes. Bé, a ella ja li faré una cremeta de carbassó ;)

Anònim ha dit...

I encara tenen la barra de dir (ho sentia ahir al T/N) que la literatura infantil i juvenil ha guanyat un pes "enorme" i que els seus autor@s estan cada dia més valorats. Quins? Segur que els de sempre, els que volten i llepen el poder. Quina aversió que em fa tota aquesta faramalla. Si jo fos escriptor d'alguna cosa, encara fóra més radical de que Lessing.
Salut i salsitxes!
(sempre ens quedarà alguna Doris propera ;)

Júlia ha dit...

Tens tota la raó, Isnel. Respecte, per exemple, al discurs de MOnzó, que tantes lloances està rebent, aquest senyor, per a mi, és un gandul, tens tu, per exemple, moltes més bones pàgines escrites -en català- que no pas ell, però ningú li retreu que les garrofes se les guanyi per les tertúlies i a La Vanguardia, ara, si algú com Olga Xirinacs publica un llibre en castellà, perquè no hi ha manera que li facin traduccions, doncs... lapidació moral. Idem el Sergi Pàmies. Sobre la literatura infantil i juvenil, una vergonya com se l'ha tractada. Et poso a tu per exemple, però podria posar-ne molts, i de gran pes (Carbó?) i també d'escriptors per a adults, tot plegat és un gran sarau i a més tots a ballar al seu so. Per cert, d'on ha sortit, per exemple, Lolita Bosch -i molts més-, que en dos dies ja l'han entronitzada?

zel ha dit...

M'alegro que hi hagi humor de nou, això ja vol dir alguna cosa, i una preguinta arran de doris lessing, que ja has llegit Mara i Dan? si no ho has fet, fes-ho, té tot el que es pot demanar a un libre! Abraçades a doll!

Anònim ha dit...

Una abraçada, ramon, ben forta, forta, forta...

Anònim ha dit...

Hola. Júlia. Els (alguns) crítics es refereixen a la Lolita Bosch com una de les veus més innovadores de la literatura catalana actual. Em sembla fantàstic. Però, no s'hauria de deixar passar una mica més de temps (parlant de Frankfurt, vull dir) i convidar-hi als que ja no tenen res per demostrar perquè ja ho han demostrat tot en una carrera literària moltíssima molt més llarga que les veus "innovadores"? Sí, parlo de Carbó, també, o d'Alibés, o d'en Pau-Joan Hernández, o de l'Antoni Garcia Llorca (fantàstic, l'Antoni!!!). No sé, Júlia no sé pas com s'ha fet, tot això...

Anònim ha dit...

Hola, zel! No he llegit encara "Mara i Dann: una aventura", però penso fer-ho ben aviat, el seu argument em sedueix una barbaritat i després de la teva recomanació encara més. Gràcies!

Júlia ha dit...

JO penso, Isnel, que hi ha unes capelletes literàries o culturals i uns garbells. Com deia Calders, el prestatget és petit i tots no hi caben. Tot depèn d'amistats, padrins, coneguts i simpaties. És clar que de vegades la qualitat aconsegueix surar per damunt de tot això però no pas sempre, i, encara, amb moltes dificultats. De fet, no passa tan sols en literatura, és clar, tots els camps culturals, fins i tot en temes com medicina, arquitectura, cuina, arqueologia o perruqueria, tenen els seus mandarins.

Júlia ha dit...

...per cert, sobre els crítics i els nous valors hi hauria molt a comentar, hi ha molts llibres que no arriben a mans de cap crític o que, si hi arriben, se'n van a la pila del greix. És que als camps dels crítics de premsa passa el mateix i, a més, amb condicionants, no deixaran pas malament del tot un autor 'de la casa', ans al contrari.

Ainalma ha dit...

Ei, doncs la Nimue és allà, no? Espere que li haja anat moooolt bé!!

Unknown ha dit...

Doncs a mi no m'agraden gaire les salsitxes o els frankfurts...
On hi hagi una bona botifarra catalana.. que es tregui tot lo de mes!

Petons guapi!

JoanAlbor ha dit...

Intentarés ser purament i netament objectiu i no deixar-me emportar pels meus gustos personals i les meues flaqueses literàries, ni tampoc humanes , doncs si així ho fera la "meua xica Isnel" s'emportaria el frankfurt més gran (açò no va en doble sentit valencià ehhh jejeje) de la franfurtada.
Està bé que es faça "por todo lo alto" una presentació així, que es porte si vol a bestsellers catalans més enllà de la seua vàlua estrictament literària, i això crec que ho hauríem d'agafar com un signe de normalitat de la nostra literatura com qualsevol altra del món i en qualsevol altra com en altres camps hi ha autors i obres bonés i boníssimes que només arriben a una xicoteta part del públic potencial , crec que a més és bo i que com en tot també cal que la literatura catalan tinga una part minoritària, excel·lent , interessant i que a més tinga eixa particularitat que siga minoritària. No ho oblidem el mercat mana però que faríem i diríem si no tinguessem eixe raconet especial i de qualitat, preferisc poder gaudir de bons llibres en català que no tindre només 20 franfurtades a l'any ... per cert jo el llibre del deric encara no le pogut llegir perquè no el trobe a valència grrrrrrrrr...... besets :)

Anònim ha dit...

A mi no m'agraden els frankfurts. Prefereixo la llonganisseta (o botifarra crua o com en volgueu dir) del país, no gaire cuita, si pot ser!

pentesilea ha dit...

Si no podem menjar salsitxes, ja trobarem altres coses per menjar... Fora passar pena, Isnel :)

Anònim ha dit...

He llegit el que tens per aquí. I res, que escrius molt bé.
Salutacions

Anònim ha dit...

Hola Isnel, és el primer cop que visito la teva nova residència...el que m'he perdut tot aquest temps!!!! Frankfurt, què és això ;·)

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, júlia, i de vegades un no sap si entristir-se per tot plegat, o enrabiar-se, oi? Una abraçada.

Anònim ha dit...

I jo també ho espero, ainalma, jo també!!!!

Anònim ha dit...

Salut, unmei!!! :))

Anònim ha dit...

Ara sí que m'has deixat sense paraules, joan!!! Un beset molt i molt dolç, moltíssim!!! (Entre tu i jo, per què no l'escrius, a en Dèric, i que te n'enviï un exemplar? Jo ho faria ;)

Anònim ha dit...

Doncs ja som dos, eudald ;)

Anònim ha dit...

Pente!!! Com m'agrada que hagis passat per aquí, ostres! Quant de temps! :)

Anònim ha dit...

Doncs, res, moltes gràcies, adso... :)

Anònim ha dit...

És casa teva, violant, ja ho saps! ;) (Vull dir les gotes, eh?) ;D