Se me ha caído una estrella en el jardín

Fa cap a trenta hores que no em puc treure del cap la cançó de la Mari Trini: Porque, a mí, se me ha caído una estrella en el jardín... Bé, de fet no era cap estrella sinó un globus, amb propaganda del restaurant Ca la Marieta de Girona, amb una cistella carregada de persones, em penso que més perdudes que jo si anés amb una planxa de surf al mig de l'Atlàntic. I no era ben bé el meu jardí, sinó el del costat. Però, vaja, l'ensurt no me'l va treure ningú!

Sí, ja podeu riure! Què faríeu vosaltres si estiguéssiu regant tranquil·lament les floretes i les plantetes a quarts de vuit del matí, enmig d'un silenci absolut, com aquell qui diu a mig vestir, i de cop, fregant les teulades i les capçades dels arbres, apareix de sobte un trasto d'aquests, bufant d'aquella manera que sembla que s'acosti un huracà, i aterra com pot a la gespa del jardí del costat de casa teva? Jo vaig anar corrents a despertar el nen i a buscar la màquina de fer fotos. El nen va mirar el globus fregant-se els ulls, mig adormit, i em va preguntar, textualment: que ja fan dibuixos, mama?

Aquest cap de setmana no em busqueu, que tinc feina

Escriure, escriure, escriure, escriure, escriure... Va, vinga, aprofita que el petit no hi és, que l'altre tampoc, que tens la casa per tu sola, que tens aquella història tan ben enfilada, que estàs inspirada, que en tens ganes, que les idees surten, que les paraules es posen tan bé unes al costat de les altres, que no has quedat amb ningú, que no has de preparar cap sopar, que les gates estan tranquil·les, que fa calor però no gaire, que s'acaben les vacances. Oblida't que hi ha un món a l'altre costat de la porta i escriu-ne un de nou. Vint-i-cinc anys escrivint nous mons i encara amb aquestes ganes! Va, vinga, aprofita-ho. I oblida't també de les Gotes. Per un parell de dies no passarà res, dona!

Àlbum de fotos (agost 2010)

La Isnel acaba de passar l'equador de les vacances i fa balanç d'uns dies tranquils a casa, que han desgranat moments sense programació prèvia: tardes amb cels carregats i l'aigua desplomant-se damunt la teulada; les gates i la seva imprescindible companyia; les flors, estufades per un agost humit i fresc; el fill gran ensenyant al petit els misteris de l'equilibri en bicileta; el fill petit jugant amb aigua aprofitant una ullada de sol; i la fidelitat d'aquests ulls blaus a totes hores: mama, mira! mama, vine! mama, escolta! mama, té! mama, agafa'm! Sí, fill, ja miro, ja vinc, ja escolto, ja et tinc! També hi ha hagut sobretaules llargues després d'uns quants sopars sense presses. Postals arribades de l'altra punta del món: Irlanda, Tailàndia, Índia... I moments de baixada en les visites a la tieta ingressada en una residència. La generació de davant, que se'ns en va, pensa, amb un pessic de nostàlgia. I una trucada, avui, avui mateix: la nena ja ha nascut! La neboda de la Isnel l'ha fet tia-àvia per segona vegada. I la Isnel rumia que, mentre la generació de davant se'n va, ja en té dues per darrere. I no pot apartar la vista d'aquest remolí blau que corre per casa com un esperitat, matant viquings i salvant indis, caçant senglars per sopar i revolucionant-li la vida. Potser no ha escrit tant com volia. Ni ha llegit els llibres que s'havia proposat. Ni ha avisat el fuster perquè li vingués a arreglar les tres persianes espatllades. Però tot es farà. Hi ha coses a la vida que passen per davant de totes les altres. I sentir el batec d'aquests quatre anys de vida, de sensacions, de jocs i d'emocions que no paren n'és una. L'altra és preparar el pregó de la Festa Major del poble, que ja és a tocar. O sigui que, fill meu, ja pots anar a caçar senglars pel jardí tu tot solet, que la mama ha dit que sí a una cosa molt important que li han demanat des de l'Ajuntament i necessita temps per pensar què dirà, com ho dirà i quantes tasses de til·la necessitarà abans de pujar al balcó. Sí, sí que em fa il·lusió, però, ostres, tu...

Nits d'estels

Dos sopars, per assegurar el tret. Vint-i-cinc convidats en total. Mantes i coixins a dojo preparats per escampar per la gespa. I una misèria d'estels, amb prou feines mitja dotzena la primera nit. I el primer, el gros, a sobre, se'l va perdre mentre buscava més mantes i més coixins. I la segona nit, res, ni un. Els desitjos d'aquest any a fer punyetes, au! Per culpa dels núvols dels collons! exclama ella. Ui, la mama, què ha dit! exclama el fill.

Comparances

Gràficament, els espais una mica grans sempre els comparen amb un camp de futbol.
I els bolets, amb les monedes.
Aquest l'hem vist créixer dia a dia al jardí de casa, aquesta darrera setmana.
Sempre havia volgut fer aquesta foto.

Dolça solució

Ara ja sé com fer-ho perquè s'empassi un antibiòtic i no mori (jo) en l'intent. Res de trinxar-lo i barrejar-lo amb el menjar (que en fuig com de l'aigua, quan s'ho flaira!); res de ficar-li a la gola ben endins (l'escup com aquell qui res); res de fer-li empassar dissolt amb aigua en una xeringa (acabem renyides una bona estona).
Consell de veterinari que va com oli en un llum: aixafes l'antibiòtic ben aixafat (jo ho faig amb la mà de morter) i el barreges amb unes gotes de mel; ho poses en una cullereta i agafes la gata pels pèls del bescoll; aleshores li empastifes la pota amb l'antibiòtic barrejat amb la mel i, com que no s'ho pot treure només espolsant, comença a llepar i llepar i llepar i au, tot cap a dins en un tres i no res!
A aquells i aquelles que us trobeu amb una gata rebel (o gat, o gos, o el que sigui) a l'hora de prendre's segons què, us ho recomano. De debò.

Els geranis i el barrinador

Els anys que els geranis em floreixen així, és com si jo també m'estufés.
Només em fa por descobrir, un matí qualsevol, mentre els rego o els trec les fulles i les flors pansides, aquella maleïda eruga barrinadora que els xucla per dins i els mata.
Aquest matí se m'ha acudit que, si els geranis fossin Catalunya, el barrinador es podria dir Cope, o Intereconomia, o Madriles, o Españaprofunda, o Felipequinto... Ja sé que no és gaire original. Però és el que fa estar de vacances i tenir massa temps per escoltar bestieses anti-catalanes a la ràdio o llegir-les als diaris... Serà qüestió de posar-se a buscar un bon plaguicida.