dilluns, 9 d’agost del 2010

Dolça solució

Ara ja sé com fer-ho perquè s'empassi un antibiòtic i no mori (jo) en l'intent. Res de trinxar-lo i barrejar-lo amb el menjar (que en fuig com de l'aigua, quan s'ho flaira!); res de ficar-li a la gola ben endins (l'escup com aquell qui res); res de fer-li empassar dissolt amb aigua en una xeringa (acabem renyides una bona estona).
Consell de veterinari que va com oli en un llum: aixafes l'antibiòtic ben aixafat (jo ho faig amb la mà de morter) i el barreges amb unes gotes de mel; ho poses en una cullereta i agafes la gata pels pèls del bescoll; aleshores li empastifes la pota amb l'antibiòtic barrejat amb la mel i, com que no s'ho pot treure només espolsant, comença a llepar i llepar i llepar i au, tot cap a dins en un tres i no res!
A aquells i aquelles que us trobeu amb una gata rebel (o gat, o gos, o el que sigui) a l'hora de prendre's segons què, us ho recomano. De debò.
a

12 comentaris:

  1. Giorgio Grappa9 d’agost del 2010, a les 18:38

    Ha ha ha ha! Això no és un veterinari: això és un psicòleg felí!

    ResponElimina
  2. Pakiba9 d’agost del 2010, a les 18:56

    Jo tenia un Caniche negre i ho feia igual pero amb sucre,ja sé que no era bó, però sí l'unica forma que l'hi empassés. Amb el animalets tens que empescarta las mil y una.

    ResponElimina
  3. nimue9 d’agost del 2010, a les 21:14

    ooh! quina bona idea! no ho hauria pensat mai!

    ResponElimina
  4. neus9 d’agost del 2010, a les 21:43

    abans deien 'mà de sant', ara haurem de dir 'pota de mel'! jeje
    m'ho apunto per si mai ho he de menester :)

    ResponElimina
  5. Montse9 d’agost del 2010, a les 22:45

    Gràcieeeeeeeeeeeeeees!!!!! i mira que el meu fill és veterinari, que li endinya la xeringa coll avall i au! però a mi m'esgarrapa, em mossega (és un gat vellet, ja) i mai ningú m'havia donat una solució tan, però tan fàcil!!!!

    :)

    ResponElimina
  6. isnel12 d’agost del 2010, a les 9:21

    Hola Giorgio!!! Primer t'he llegit sense les ulleres posades i m'ha semblat que deies un psicòleg "feliç". ;)
    Una abraçadassa!

    ResponElimina
  7. isnel12 d’agost del 2010, a les 9:22

    Pakiba, el veterinari ja em va dir que "només" unes gotetes, per això del dolç. Però n'hi ha ben bé prou, amb unes gotetes. I la mel queda tan llefiscosa que no hi ha manera de treure-s'ho si no és llepant.
    Un beset :)

    ResponElimina
  8. isnel12 d’agost del 2010, a les 9:23

    Va bé, nimue, i el gatet queda més content... ;)

    ResponElimina
  9. isnel12 d’agost del 2010, a les 9:23

    Apunta-t'ho, elur, creu-me.
    Bones vacances!!! ;)

    ResponElimina
  10. isnel12 d’agost del 2010, a les 9:25

    A mi tampoc, arare!!! Mà de sant, que deia l'elur!
    Un beset, guapíssima!

    ResponElimina
  11. Ramon Aladern12 d’agost del 2010, a les 10:27

    Ostres, mai no ho hagués dit. Això sí que és una bona solució. Me l'apunto per si un dia tinc un gat. ;)

    ResponElimina
  12. isnel12 d’agost del 2010, a les 13:20

    Ja veuràs com va bé, ramon, per si un dia tens un gat ;)

    ResponElimina