Vull fer vacances i dessucar-te! I et penediràs d'haver nascut banc i que algú et deixés abandonat en aquest racó del meu jardí! Aprofita els teus darrers dies de solitud, creu-me. Juga amb les cargolines i les formigues lleugeres, que ben aviat una que jo sé no et deixarà tranquil ni de dies ni de nits. I et farà companyia hores i hores, llegint, escrivint, badant, dormint, jugant, somiant, pintant, desconnectant, descansant, descansant, descansant...
jo crec que el banc ho està desitjant... no li veus, la caruseta que posa...? b7s! ;)
ResponEliminaa mi m'agrada aquest banc abandonat en un racó del jardí, sempre me'l miro amb un punt d'enveja...
ResponEliminaI si no ho desitja, júlia, s'hi haurà de posar fulles. ;)
ResponEliminaUn petonet, reina!
Jo, de fet, n'hi volia un de pedra, com aquells de la Devesa de Gi. Però, de moment, només arribo a un de fusta i ferro. Tot arribarà.
ResponEliminaAbraçades d'estiuquasidevacances
Quina alegria llegir-te de nou :))) doncs de ben segur que el banc està esperant aquests somnis, escrits i descans per compartir-los amb tu ;) un petó!
ResponEliminaJa ho veus, ull de cuc, no sé ni m'hi estaré gaire, però de moment faig un intent de tornar.
ResponEliminaPetonets!!!
Banc, tremola que la Isnel va de debò!!!
ResponEliminaUn beset!!!
El banc et fará companyia ho está desitjan, quina sort.
ResponEliminaJa hi sóc, ainalma! Ja hi sóc!
ResponEliminaHola Pakiba!!! M'alegra molt i molt veure't per aquí! Bon estiu també per a tu! :)
ResponEliminaa partir d'aquest dissabte me'n penso buscar un... intentaré que es penedeixi torturant-lo de la mateixa manera que tu ;*)
ResponEliminaBen dit, elur! I bones vacances, doncs ;)
ResponElimina