La isnel agafa una terrina de formatge philadelphia, mig litre de crema de llet, un got de llet, mig got de sucre i un sobre de cuallada en pols. Ho barreja i ho passa pel minipímer. Ho posa al foc fins que arrenqui el bull, remenant de tant en tant perquè no s'enganxi. Tot seguit, ho aboca a un motlle gros de flam amb sucre líquid al fons i pels costats. I quan es refreda una mica ho guarda a la nevera unes quantes hores abans de servir-lo. Per anar a taula, el desmotlla i així queda més elegant. I triomfa!
Ha vist unes quantes receptes semblants per la xarxa, però aquesta, tan senzilla, li surt sempre de primera. El va tastar per primer cop, fa temps, a casa del padrí del nen i se n'ha fet addicta.
(El pròxim dia que el faci, que serà aviat, assegura que el fotografiarà i el penjarà aquí).
ooooooooooooh té una pinta deliciosa! ja probaré de fer-lo ja :)
ResponEliminapetons!
Prova-ho i ja em diràs què ;)
ResponEliminaI perdoneu, però "cuallada" és incorrecte: és quallada. Després ho arreglo.
ResponEliminaen dono fe que està molt bo!
ResponEliminaooh! i sembla fàcil de fer!! nyam nyam!
ResponEliminaJa ho sé, deric, jeje
ResponEliminaFacilíssim, júlia!
petonets dolços...
Fa un parell o tres de dies que la Mar, em va comentar que havies tornat. Enhorabona i que duri. Sempre ha estat un plaer llegir-te, encara que parlis de formatge.
ResponEliminapd- potser que aclareixi que en sóc un detractor acèrrim -del formatge. ;-)
nyammmmmmm!
ResponEliminaBentornada!!!! torno a afegir-te a la meva llista, et trobava a faltar :)
un petonet des del meu mar.
Jo també, Arare, jo tambéééééééé!!!
ResponElimina:)
Ui, pensador, l'altre dia et vaig deixar un comentari i ara veig que no s'hi va quedar. Et deia que m'alegra moltíssim que ens retrobem per aquests paratges. Reconforta veure que encara hi sou. Un petó!
ResponElimina