divendres, 2 de juliol del 2010

Brevetat

La isnel s'imposa brevetat en els escrits que pengi durant aquesta nova etapa del blog. Si són breus, pensa, en podré penjar més, o més sovint. I ho intenta:

Avui han obert les portes del mar. I l'oleguer el volia ficar tot en un pam quadrat de piscina de sorra. Però no hi ha cabut. I li ha fet prometre a la isnel que demà ho tornarien a intentar. I la isnel, embriagada de sol i de sal, de temps i de sorra, li ha dit que sí.

14 comentaris:

  1. Ais! Tu a la platja amb aquella ricura de criatura i nosaltres a la feina...

    ResponElimina
  2. aviam qui s'atreveix a dir-li que no!

    que gran que està!

    ResponElimina
  3. Doncs mira, Deric, ja saps què et toca, au ;)

    ResponElimina
  4. Immens, elur. Jo li dic que no vull que creixi més i ell se m'enfada, tu diràs! ;)

    ResponElimina
  5. Doncs ja veuràs tu els turistes, Georges, quan es trobin sense aigua a la mar salada! ;)

    ResponElimina
  6. segur que l'Oleguer aconsegueix fer el que es propose. Perquè em sembla que és una mica màgic...;)

    ResponElimina
  7. Que consti que no ho dic jo, júlia, sinó tu ;) i moooooltes persones més :)

    ResponElimina
  8. "Macagun"... I pensar que jo "he vist" nèixer l'Oleguer. Quant de temps, tu...

    Doncs que faci un castell de sorra ben maco i aneu a viure-hi tots dos ;)

    ResponElimina
  9. 4 anys, 2 mesos i 26 dies (si no m'he descomptat!)
    Bon cap de setmana, marc!

    ResponElimina
  10. Hola Isnel,

    Fa temps que et llegeixo, i quina il.lusió he tingut al veure que havies tornat a escriure.

    És tan bonic llegir-te ! Ens fas recordar la màgia de les paraules i el so dels somnis que transmeten.

    Gràcies !

    ResponElimina
  11. Vaja, anònim, moltes gràcies! De totes maneres, no puc pas assegurar si em quedaré gaire. No sé pas d'on treure les hores ;)

    ResponElimina